En principi, sembla que ja estaria tot el joc repartit: Mazón es retira sense renunciar a l’acta de diputat i Juanfran Pérez passa a ser president de la Generalitat. Els vots que Vox li cediria al Pp permetrien l’operació. A canvi el govern aplicaria més polítiques polèmiques i cometria errors monumentals. Les polítiques polèmiques i els errors monumentals afavoririen Vox i els pagaria electoralment el Pp. Què vull dir quan dic “errors monumentals”? Un error monumental és programar en la televisió una correguda de bous quan la notícia és la manifestació contra Mazón que tenia lloc en aquell moment. Per què no van posar simplement una pel·lícula de Bruce Willis? Per què havien de ser, precisament, bous? I per què el torero havia de ser exactament Vicente Barrera? Hi havia una clara voluntat de menystenir els qui es manifestaven, de mostrar-se despòtic i prepotent. L’estil era de Vox. Les ordres, per tant, eren de Vox. El Pp hauria posat una pel·lícula de Bruce Willis.
Els més interessats a continuar la legislatura, per tant, són els de Vox. Continuaran obligant el govern a fer el ridícul en situacions compromeses i a portar endavant polítiques impopulars, com ara una problemàtica “llei de senyes d’identitat”, i tot el descontentament i les mobilitzacions aniran adreçades contra el Pp. A més, les protestes de les associacions de víctimes no s’han esmorteït: no apunten només a Mazón, apunten a Mazón i a tots els consellers negligents. Un simple canvi de president no les aturarà. Juanfran semblarà ser, simplement, el testaferro de Mazón.
D’altra banda, hi ha tot un seguit d’eleccions autonòmiques que s’acosten. L’anunci d’eleccions anticipades a Extremadura és desconcertant. Desconcertant, perquè són innecessàries. Les eleccions a Extremadura seran el 21 de desembre. Al març seran les de Castella i Lleó. Abans del juliol les d’Andalusia. Si aquestes eleccions van bé per al Pp, Feijóo i els seus mariatxis podran respirar tranquils. Ningú anirà a moure’ls la cadira. I tindrien la moral ben alta per encarar les estatals, si no fora que… Si no fora que tot aquest temps, si no es fan eleccions a les Corts Valencianes, la notícia continuarà sent Mazón i els seus consellers negligents. Què importarà el canvi de president si José Antonio Rovira continua sent conseller? Rovira, el dia de les inundacions, no va prendre cap mesura en la Conselleria d’Educació. A la una del migdia, li va dir al xofer que el portés a casa. Dimitirà Rovira, ara que Mazón ja no el protegeix? Dimitirà la vicepresidenta Susana Camarero, que també es desentengué de la situació d’emergència i se n’anà a una “entrega de premis”? Dimitiran tots, com demanen les associacions de víctimes?
El càstig electoral al Pp serà inevitable en les eleccions a les Corts Valencianes. El recanvi presidencial no pot apaivagar les protestes. Cal passar per unes eleccions. I per als interessos del Pp, el millor seria pagar ja el deute i quedar “lliure de culpes” per a les eleccions estatals. Per això, si encara queda alguna neurona solta en el Pp, haurà calculat unes eleccions anticipades al País Valencià. Entre les d’Extremadura i les de Castella i Lleó, posem per cas. No tenen cap altra sortida mínimament intel·ligent. Ara: la intel·ligència ja se sap que no és obligatòria.
