Celebrem aquest 8 de març en un context bèl·lic esgarrifós: el matonisme no té límits i la barbàrie s’escampa, posant en perill a totes les persones i tots els pobles. Una altra vegada comprovem com s’enarboren els drets de les dones, la “necessitat d’alliberar-les”, per justificar les massacres i les bombes contra la població indefensa, contra les dones també, clar, víctimes de les guerres i de les seues conseqüències. Aquests dies la humanitat s’ha esgarrifat amb l’assassinat de 175 xiquetes iranianes en l’atac a una escola en una guerra il·legal, contrària al dret internacional, encetada pels EUA i Israel.
Vivim moments foscos, on es mostren molt més a les clares les dinàmiques de dominació d’un sistema patriarcal i extractivista que considera que persones, pobles i territoris estan al servei de l’enriquiment d’uns pocs. Els poderosos cada vegada tenen menys contrapesos, les institucions i el dret internacional estan pràcticament en procés de dissolució, els valors fonamentats en la dignitat de la persona estan en qüestió i les democràcies i les llibertats perillen.
És més important que mai plantar cara a aquesta ofensiva violenta de la internacional feixista i imperialista que vol destruir-ho tot.
Costa vore llums, però és urgent albirar, reconèixer i espentar les iniciatives i moviments que fan front a aquestes greus amenaces i defensen la vida, la justícia social, els béns comuns i els drets humans. I precisament el feminisme es revela com una força transformadora de gran potència enfront d’aquest sistema fonamentat en l’economicisme, l’opressió i el menyspreu a la vida.
Al llarg de la història, moviments feministes d’arreu del món, posant al centre la vida, han defensat la igualtat de gènere, la terra, la natura i la pau, oposant-se a les guerres, a l’escalada de l’odi i la cultura de la mort promoguda per la indústria armamentista. Les feministes han treballat per establir ponts de diàleg i convivència entre col·lectius enfrontats basant-se en la cooperació i amb l’objectiu d’evitar el dolor, la tragèdia, els genocidis… Les dones conscients sempre han sabut que quan hi ha un conflicte bèl·lic les despeses militars van per davant de les necessitats bàsiques de la població civil. Més encara, saben que també en temps de pau aquest sistema està permanentment en la mateixa dinàmica: sempre supeditant les necessitats de la vida al mercat, als interessos econòmics i al poder.
Mai es pot oblidar com la majoria dels governs i les elits internacionals normalitzen els abusos, la brutalitat, l’extractivisme, el colonialisme o els genocidis, com el que Israel encara perpetra a Gaza amb total impunitat i amb una complicitat “occidental” generalitzada.
El feminisme ha sigut històricament un constructor de la Cultura de la Pau que és imprescindible perquè les vides siguen possibles i dignes de ser viscudes. Mares, defensores de la terra, activistes, polítiques, agricultores, científiques, pensadores o artistes s’han organitzat al llarg dels temps en lluites, propostes i accions en situacions de conflicte per fer possible un futur de convivència, de respecte en la diversitat, de pau i justícia.
El feminisme ens ha ajudat a entendre les relacions entre els diferents tipus d’opressions i dominacions i l’arrel comuna que les sustenta i que cal erradicar. Una societat realment democràtica, sense dominacions de gènere, classe, raça o opció sexual, requereix la superació d’aquest sistema patriarcal deshumanitzat i violent, i són moltes les dones, les comunitats i els pobles que treballen perquè això siga possible.
Davant el militarisme, la crisi climàtica i l’ecocidi del capitalisme depredador, l’ecofeminisme proposa transitar cap a un nou paradigma: cal posar la vida al centre, reconèixer i socialitzar les cures, el bon tracte, defensar la cooperació, les xarxes de suport comunitàries, la redistribució del treball i la riquesa, les condicions de vida dignes per a totes les persones.
És per això que els moviments autoritaris, ara ben representats per la internacional d’ultradreta que escampa l’odi i la violència, s’afanyen a atacar i desprestigiar el feminisme. Saben que és una força social que treballa just en el sentit contrari a la necropolítica que volen imposar, una força que defensa la igualtat, l’empatia, la compassió i el respecte als drets humans en un planeta habitable per a les generacions futures.
La celebració del 8 de març cobra especial importància en aquests temps. Continuem reivindicant la igualtat salarial, acabar amb la bretxa de gènere, polítiques de conciliació i socialització de les cures, vides lliures de discriminació i de violències masclistes, serveis públics que ens protegisquen… I també fem memòria i celebrem més que mai que el feminisme és un moviment pacífic d’alliberament i defensa de la vida i la igualtat, i que continua sent línia de defensa de la ciutadania enfront de les greus amenaces sistèmiques que ens posen en perill.
Continuem lluitant, denunciant les injustícies ací i allà, fent xarxa, escoltant a les dones del Sud global, aprenent, i impulsant iniciatives i espais d’humanització que cuiden la vida i òbriguen camins d’esperança en la construcció d’un altre món possible.
