Les fotografies són importants. El dia 30 de novembre, a primera hora del matí, el director d’aquest diari, Sebastià Carratalà, escrivia un article en què preguntava on havia estat durant el desastre el secretari autonòmic d’emergències, Emilio Argüeso. Havia descobert que Argüeso no havia estat en cap de les compareixences durant les inundacions. Va ser l’inici. A partir d’aleshores la gent va començar a fer-se preguntes. On era Argüeso? Quan havia supervisat per darrera vegada el dispositiu d’emergències la consellera d’Interior, Salomé Pradas? Què havia fet Mazón durant tot el dia? Per què van fer que se’n tornaren a mig camí els camions de bombers catalans que venien a ajudar? Com és que la consellera Montes havia estat nomenada per despatxar de males maneres la gent que anava a preguntar pels seus familiars morts i desapareguts? Per què el conseller d’Educació, Rovira, deixava passar els dies sense enviar l’ajuda necessària als centres escolars devastats?
Totes aquestes preguntes, a hores d’ara, ja tenen resposta. Ja sabem on era Mazón el dia 29 i amb qui dinava? També sabem com van arribar Argüeso, Rovira, Pradas i Montes als seus càrrecs. Sabem que l’obsessió d’aquest govern era només una: que no es digués «País Valencià», censurar revistes perquè eren escrites en català, eliminar el valencià de les escoles de Requena i Utiel… Mazón va posar tota la conselleria d’Interior i tot el servei d’emergències al servei d’un únic objectiu: les festes de bous. Una estratègia electoralista brillant –devia pensar ell.
Mazón i tota la comparsa, fins al darrer subdirector general, estan desacreditats. No els podrà mantenir en el càrrec ningú. Hauran de passar uns mesos d’agonia. El relleu de Mazón, que ja l’hauran cercat, ha de ser diputat de les Corts. I en el Pp no troben ningú. Per això es comporten de manera tan estranya. Només cal repassar la llista. De qui poden tirar mà? De l’alcaldessa de València? De Juan Francisco Pérez Llorca? No troben un liquidador.
En qualsevol cas, cap d’ells manaria encara que substituís Mazón, perquè el factòtum en els propers mesos, l’enllaç amb el poder executiu real, serà una persona que ha aparegut en totes les fotos: Arcadi España. Aparegué el dia 31 en la foto de la primera visita de Sánchez. Aparegué l’endemà, 1 de novembre, a la dreta del ministre Grande-Marlaska en una reunió de coordinació a la qual feren anar Mazón. Aparegué, el dia 4 de novembre, en una reunió semblant, a la dreta del ministre Torres. I en les successives aparicions dels ministres, igual. Sempre a prop. Sempre a la dreta del ministre de torn.
En el Psoe no volen manar al País Valencià. No tenen gens de pressa. El desastre és massa gran i s’han de fer encara coses molt lletges, com ara l’ampliació del port i la destrucció de les platges. Però algú ha de posar una capa de pintura a la tragèdia. I ací tenim a Arcadi España, que és un d’aquests individus que fabrica el Psoe: director de gabinet del president Ximo Puig, pujà a conseller de Política Territorial i, després, d’Hisenda. Al cap d’uns mesos de perdre el Psoe les eleccions al País Valencià, el rescataren a Madrid, com a secretari d’estat al Ministeri de Política Territorial. I així fins ara, que l’han fet tornat ací per dirigir aquest nou «Plan Sur». Els del govern valencià no podran moure ni un dit per renovar el clavegueram o per donar subsidis si el factòtum no els ho aprova.
