El 12 d’abril de 2022, publicava un article titulat “Divideix i guanyaràs. Paradigma d’un imperi”, a Diari La Veu del País Valencià, que, si vos ve de gust, podeu llegir ací. Sabem que la tasca dels enemics del País és desarborar-lo responent a un degoteig incessant que ens ha costat guerres i morts de tota classe des de fa anys i panys. Tot perquè ara sembla que els nostres enemics estan determinats a fer ús d’un poder atorgat per les urnes, que desmesuradament usen dia sí i l’altre també, i, davant del qual, si no ens plantem en totes les votades que hi haurà, ens abocaran a la mar desproveïts de salvavides.
Dit desmembrament el sustenten i el continuen fent ara mateix, ja que aquest dijous, 26 de juny, PP i Vox volen aprovar que Alacant es considere “ciutat castellanoparlant”, aprofitant l’acord assolit entre tots dos partits per a tirar avant el pla economicofinancer, i instar Les Corts del País a modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). La formació ultra, liderada per Carmen Robledillo, se n’aprofita, engrandida, i el PP, afeblit, dona les cabotades necessàries d’assentiment, com sempre fa (són els mateixos). A parer meu, això no s’hauria de consentir mai de la vida, perquè el PP està famolenc i rebutja pactar amb el PSPV, plegant-se davant Vox, demostrant quines són les seues arrels ignominioses.
Em cal dir també, que a l’article esmentat al principi, un regidor de Vox anomenat Mario Ortolá de l’Ajuntament d’Alacant, aprofitant l’efemèride de la conquesta de la ciutat del 4 de desembre de 1248 per part del rei castellà Alfons X, reivindicant-lo, el va contraposar a la festa del 9 d’Octubre, commemoració de l’entrada de Jaume I València que celebrem a la resta del nostre territori. Un servidor recordava i hi deixà dit, que el rei castellà fou gendre del nostre rei i, per tant, l’obtenció del domini d’Alacant fou fruit d’una aliança revisada i revertida, ja que hi havia dret a fer-ho, com ho acordaren i ratificaren poc després, el descendent del rei de Castella, i en Jaume II, net i descendent del rei en Jaume.
D’altra banda, sabem de sobra totes i tots que atacar una llengua és atacar pensament, acció i sentiment de les persones que la parlen. Però això, a parer meu, no s’hauria de consentir mai de la vida, perquè el PP està famolenc i rebutja pactar amb el PSPV, plegant-se’n davant dels de Franco. Encara que creient-me, potser com vosaltres, que el PP encara no ha fet on governa absolutament res per tal de convertir-se en un partit de dretes a l’europea.
Com sabeu, dispose de dues veneracions especials, una envers Vicent Andrés Estellés, l’altra, envers Marc Granell. De Granell he triat de Poesia completa 1976-2016, editat per la Institució Alfons el Magnànim, “Els ocupants”, un poema que em pareix ben adient per allò que he volgut dir:
“Vindran un dia escarabats amb corbata de seda, s’instal·laran al bell mig de les teues pupil·les i amb ungles verdes foradaran la llum amb què cantaves fruites madures a recer d’un mar amb pits de pluja blanca. T’ocuparan la pell amb tancs i cementeris i t’ompliran la boca amb la merda calenta dels seus cervells invictes. Ja no pots recordar la brisa oberta de les platges i et demanen amb paraules molt fines els trossets sangonosos de la llengua que amb cura et tallaran i de pressa ingressen en els comptes corrents on guarden les raons d’estat i la metralla. Et vestiran d’uniforme les venes.”
