Tot el que ha passat al País Valencià des de les inundacions demana de manera urgent una anàlisi política. No és una anàlisi difícil de fer. Al contrari: resulta prou fàcil saber què ha passat i per què. Però les emissores de ràdio, els canals de televisió, els diaris que aspiren a dir l’última paraula fan voltes i voltes sense anar al gra. Han quedat fascinats per la notícia del famós dinar de Mazón. Per la incommensurable estupidesa de l’aventura presidencial, mentre el país es col·lapsava. Però tot això no toca el moll de l’ós del problema. Perquè de presidents de la Generalitat grisos, inconsistents, idiotes, corruptes, sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Què podríem dir de José-Luis Olivas? Qui el recorda ja? Olivas, que no arribà a governar ni un any, va ficar-se en tants embolics estranys com el seu successor, Francisco Camps, i el seu predecessor, Eduardo Zaplana.
Però això d’ara és una altra cosa. Tots ho han pogut percebre. No és tracta només de corrupció, o d’imbecil·litat puntual i localitzable. És més greu. En el Consell, inicialment, hi havia un torero: conseller de Cultura. Sembla una broma. Però tothom sabia que no ho era. Era una maniobra explícita de persecució de la cultura. De l’única cultura amb cara i ulls que es fa en aquest país, que és la cultura en català. Però, a més, posar un ignorant en la conselleria de Cultura donava la tònica general. Consellera de Justícia i Interior: Salomé Pradas. Secretari Autonòmic de Seguretat i Emergències: Emilio Argüeso. Pradas és una advocada amb ínfules polítiques. Argüeso, guàrdia municipal de professió, tenia com a mèrit haver saltat del Pp al Psoe, del Psoe al Pp, del Pp a Cs i de Cs al Pp. Què van fer Pradas i Argüeso mentre la gent moria ofegada? Argüeso no hi era, el dia 29. Per què? No s’ha explicat. Tema interessant. Pradas, que sí que hi era, ha hagut de dimitir.
Quina preparació tenien Pradas i Argüeso per al càrrec que ocupaven? La resposta és fàcil: cap. I així en la resta de conselleries. Des dels consellers, passant pels secretaris autonòmics i els directors generals, fins arribar al més esquifit dels subdirectors generals. El desert. Perquè aquests que ara manen, que no sé sap si són del Pp o de Vox, ho han utilitzat tot com a menjadora. Tots els càrrecs. No han tingut ni la mínima prudència de complir amb la regla del sandvitx, que en política és elemental: col·locar un inútil del partit i baix, per a fer la feina, un que en sap. I així, sempre: un inútil i un que en sap, un inútil i un que en sap… No. Els del Pepevox ho han volgut aprofitar tot. Cada racó de cada conselleria. I així han anat les coses. No van saber què fer ni per on començar quan l’empenta de l’aigua ja ho arrossegava tot. I no van saber què fer ni per on començar en els dies posteriors, en què calia socórrer la gent que havia quedat atrapada a casa o al mig d’una autopista. En la conselleria d’Educació no es van aclarir ni per enviar ajuda a les escoles i instituts que havien quedat destrossats. I, quan per fi van fer alguna cosa, va morir un treballador, que havien enviat a uns instal·lacions insegures, on no hauria d’haver-hi anat.
I la consellera d’Indústria, Comerç i Turisme què? Què podríem dir de com s’havia preparat per al càrrec? D’on treuen, els del Pp, tota aquesta gent? D’on han tret Salomé Pradas, Emilio Argüeso, José Antonio Rovira, Nuria Montes? No és coincidència: molts venen d’Alacant. Els va triar a dit Mazón. A Rovira, a Montes, a Argüeso… Tot encerts. Això és el més greu de tot. Més que anar-se’n a fer de julioiglesias pels reservats. Mazón és un inútil. Això ja ho devien saber els qui el van votar. El que no s’esperaven, segurament, és que el Pp li deixaria fer la selecció sense respectar la regla del sandvitx. I ara, per a rematar la jugada, un tinent general que es va treure una llicenciatura de Ciències Polítiques per correspondència. Com pot ser? Algú creu de veritat que ens en sortirem?
