Com cada 9 d’Octubre, i aquest no serà una excepció, Escola Valenciana crida a celebrar el Dia Nacional del País Valencià, així com a mobilitzar-se de manera massiva en la manifestació que convoca la Comissió 9 d’Octubre des de fa un bon grapat d’anys.
Enguany, que commemorem 40 anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia en 1982, és oportú que les valencianes i els valencians, com a poble que som, ens aturem a reflexionar i fer balanç sobre les darreres quatre dècades d’autogovern i recuperació de les institucions pròpies.
Cal que ens preguntem si la situació actual és el que hauríem volgut en els anys huitanta. Si els passos que hem donat són els suficients o no. Si hem avançat. Si hem retrocedit. Així mateix, cal que analitzem la situació social de la nostra llengua, després de quaranta anys de governs autonòmics.
Aquest 2022 commemorem el 90 aniversari de les Normes de Castelló i, a més, estem a punt de celebrar el 40 aniversari de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Quaranta anys després de la implementació de l’Estatut d’Autonomia, seguida de la LUEV, és evident que el desenvolupament normatiu ha estat realment escàs i que, més enllà de despenalitzar tot allò que durant el franquisme i el postfranquisme era un delicte, si parlem de normalitzar la nostra llengua, el paper ha estat del tot insuficient.
A l’espera que es publique l’enquesta sobre «Coneixement i ús social del valencià» realitzada en 2021, és una realitat i és palpable la davallada de l’ús del valencià al carrer. I no només les polítiques de promoció lingüística han estat insuficients. Des de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana hem de lamentar que 3 de cada 4 vulneracions lingüístiques es produeixen dins l’àmbit de l’administració. Cal que ens preguntem si estem pitjor que fa 40 anys. També quin demà li espera a la nostra llengua. És a dir, on som i on volem ser-hi.
Com déiem, cal que ens aturem a fer balanç dels darrers quatre anys. Però també cal que projectem allà cap on volem caminar. On volem estar i qui volem ser d’ací a 40 anys. La nostra entitat comparteix el missatge impulsat des de la Comissió 9 d’Octubre, de la qual formem part, i que posa el focus en la sobirania, perquè és la sobirania nacional la que ens permetrà poder fer front als reptes socials, mediambientals, polítics o econòmics que ens trobarem les pròximes dècades.
Com és evident, però, per exercir la sobirania calen recursos. L’infrafinançament que patim des de fa dècades, ens condemna a no poder tindre uns serveis públics de qualitat amb totes les garanties i per a tota la població, vinga d’on vinga. Quan parlem de servei de qualitat, no oblidem tampoc la capacitació lingüística de tot el funcionariat, perquè els valencianoparlants volem disposar de la mateixa qualitat en l’atenció.
I poder-ho fer amb els nostres propis recursos, sense un infrafinançament com patim des de fa dècades, una situació que ens lliga les mans i ens condemna a no poder tindre uns serveis públics de qualitat amb totes les garanties. Uns serveis públics que, de forma innegociable, han de tindre un funcionariat competent lingüísticament.
A més, volem sobirania per a poder donar un major suport a sectors com l’audiovisual, en una situació molt precària, i molt necessari per al futur del valencià. Aquest 9 d’Octubre tampoc no ens oblidem que volem la reciprocitat dels mitjans de comunicació en la nostra llengua. Sobirania és poder exercir el nostre dret a pensar, estimar i viure en valencià en qualsevol àmbit de la nostra vida. La qual cosa exigeix que es respecte la pluralitat lingüística de l’Estat, que totes les institucions se’n facen responsables d’aquest fet i que la resta de llengües oficials deixen d’estar prohibides a cambres com el Congrés.
Cal que tinguem clar que ningú no ens regalarà la sobirania, que aquesta no es guanyarà tota sola. Des de la societat civil, com a moviment social que som, insistim en com d’important és que aquest 9 d’Octubre siguem un clam de lluita per la sobirania i per la llibertat. Amb la pluralitat i la diversitat que ens caracteritza, però decididament treballant per la sobirania, per les generacions futures. I que ho fem i ho farem omplint els carrers de milers de valencianes i valencians, unides i units, que és com aconseguirem empoderar-nos com a poble.
