El caramelet de Barrera

No resulta cap sorpresa que els/les de Vox, tan antisistema com són, estiguen en contra que els valencians tinguem millor finançament i que es reduïsca el nostre deute il·legítim fruit del finançament injust als valencians.

Si tingueren algun vestigi de sentit comú, podrien arribar a la conclusió «fàcil» que si els territoris estan contents, no tendirien a considerar que la independència és una solució per a res. Per tant, haurien de ser els primers interessats a mantindre contenta la «perifèria» per a no posar en risc la sacrosanta unitat d’Espanya.

Només veuen un atractiu absurd en tot el que consideren castellà… i ja. No tenen cap altre revulsiu. I com que donar diners als valencians ho veuen com a llevar de les elits castellanes, doncs… en contra. Fàcil. Mecanisme més senzill que un sonall. En realitat, tampoc podem esperar res més… Que eixos diners no hagen deixat de ser mai valencians des del moment que es recapten no té cap importància per a ells.

Si els ofereixen reduir el deute, i amb ell, estalviar-se una bona caterva de milions anuals pagats injustament, no el volen. Excusa? És un caramelet per a callar davant l’amnistia. Sí, clar. «Ese dinero se sigue debiendo». A veure, Sr. Barrera, eixos diners es deuen perquè ens hem hagut d’endeutar perquè els diners rebuts NO arriben per a pagar allò més bàsic: sanitat i educació. I eixos diners se’ls ha quedat injustament Madrid. Els devem sí, però perquè ens els han «birlat» en primer lloc. La condonació redueix lleugerament el problema. Però no compensa els interessos també injustos que hem hagut d’assumir obligatòriament perquè qui havia de posar els diners els ha dedicat a «altres coses» (com ambaixades sumptuoses o obres que mai s’utilitzaran).

Per tant, corregir l’infrafinançament o condonar el deute són actes de justícia, de respecte als valencians. No acceptar-los, anar en contra, és insultar els valencians. No em sorprén gens perquè la mateixa ideologia de Vox implica, necessàriament i com tots estem veient, rebutjar el que són (valencians) per abraçar el que mai seran: castellans. Que no espanyols, perquè si fora espanyol allò que anhelen, acceptarien tot allò valencià com a part intrínseca de l’Espanya que afirmen adorar.