“Volem estrangular fins a la desaparició l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, qui ho diu és Josemari Llanos, portaveu de Vox. Argument: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en realitat, és un cavall de Troia. De què? Del catalanisme. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua treballa a favor del català, que al País Valencià s’anomena “valencià”. Tot un descobriment. A la conclusió que el valencià és català ha arribat, fins i tot, la intel·ligència artificial. Els de Vox estan desesperats amb el ChatGPT. Mazón està desesperat. El conseller d’Educació Rovira està desesperat. Es pensaven que la Llei de Llibertat Educativa i la consulta a les famílies sobre la “llengua base” seria el mètode liberal perfecte per arraconar el valencià a les escoles, per a “estrangular” el valencià. El valencià que, segons ells, “s’imposava”. Però resulta que en donar a les famílies una mica de llibertat per triar, han triat que volen més valencià. A tot el país. També a les comarques que ells anomenen “castellanoparlants” volen més hores lectives en valencià. De manera que la Llei de Llibertat Educativa s’ha girat contra els que la dissenyaren com un bumerang.
Els atacs de Llanos i els seus contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua també tindran el seu retorn. El tenen ja. Llanos i alguns altres personatges deien que el valencià que s’ensenya a les escoles del País Valencià és català, mentre que el valencià que es parla al carrer és valencià-valencià. Vicent Mompó, president de la Diputació de València, ha mantingut idees semblants per mirar d’escalar en el Pp. Es pensava que així cauria més simpàtic. I resulta que no: que les famílies han votat i han decidit que el valencià que volen és el valencià-d’institut-de-batxillerat i el valencià-d’escola i no el valencià-de-carrer. La gent ha decidit que el valencià que s’ensenya als instituts i a les escoles és el que vol, i en vol més.
Ja no paga la pena escarrassar-se a fer més fàcils els arguments filològics: que si les varietats dialectals, que si les llengües, que si els estàndards, que si Abelard Saragossà… Si algú diu: “el-valenciano-seimpone’n-las-escuelas”, la resposta a partir d’ara serà: “Ni pensar-ho. Votem”. I si diu: “ej-que’n-las-cuelas-s’habla-un-valenciano-que’s-mui-catalan”, es respon: “És el que ha volgut la gent”, i s’ha acabat la discussió.
Seria una irresponsabilitat, ara que el bumerang està retornant, que no s’aprofités l’oportunitat. Les famílies que van votar pel valencià en la consulta han de saber ara exigir l’acompliment dels resultats. Les famílies tenen la clau. Generalment, en les directives dels centres escolars trobaran complicitat. Perquè aquest és l’altre gran resultat de l’elecció de la llengua base: entre el professorat s’havia creat un estat d’ànim que el portava a veure surant en cada classe el fantasma de Vox. I ara ha resultat que el fantasma era precisament això: un fantasma.
