–T’agrada llegir?
–Sí.
–Llegeixes la premsa?
–Sí.
–Digital o en paper?
–En paper i en digital.
–Llegeixes llibres?
–Sí.
–Quantes hores de mitjana diries que dediques a llegir al dia? Menys d’una hora? Cap a una hora? Cap a dues hores? Tres? Més de quatre?
–Entre una i dues hores.
–Diries que llegeixes sobretot per la feina? Per plaer? Per estudis?
–Per plaer.
–Quants llibres llegeixes a l’any? Menys de cinc? Entre cinc i deu? Entre deu i vint? Més de vint?
–No, no. Entre deu i vint.
–De quin gènere? Narrativa? Teatre? Còmics? Assaig? Poesia?
–Poesia no. Una mica de tot.
–Quin llibre llegeixes ara?
–Ara?
–Sí, ara.
–Ara, justament, no n’estic llegint cap.
–I l’últim que has llegit?
–L’últim?
–Sí, el títol i l’autor. O el títol només.
–El títol, vols saber, no?
–Sí, el títol de l’últim?
–És que no era un títol fàcil, saps? Era una cosa llarga d’aquelles… Ja saps. Com d’autoajuda. Si vols fer-te milionari… Però no ho deia així. Com guanyar el teu primer milió. I l’autor començava per bé. Beumnosequè. Era el que havia guanyat el milió.
Com cada any, el Gremi d’Editors ha publicat el seu “Baròmetre”. La veritat és que ja cansen. “Si afegim al còmput total la població que només llegeix per feina (és a dir, obligada), el percentatge de lectors arriba al 69,8% de la població. I si, a més, hi comptem també els lectors exclusius de còmic, el percentatge s’enfila al 71,2 %.”
Totes les dades d’afició a la lectura, és clar, es basen en enquestes fetes a la població. Que és com dir que estan basades en la pura il·lusió. Així, any rere any, l’afició a la lectura creix entre els joves i els vells. “La lectura creix en tots els trams d’edat, amb un repunt destacat entre els més grans de 65 anys.”
I per què la gent no llegeix més? “Entre els qui no llegeixen o llegeixen poc, la manca de temps continua sent la barrera principal, seguida de la preferència per altres activitats d’oci i de la manca d’interès”.
Probablement, a ningú no li interessa dir la veritat.
