El 17 de maig és el Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia i per recordar-ho, les Corts van penjar la bandera de l’arc de Sant Martí. Com era esperable, Vox va exigir la seua retirada, a la qual cosa la síndica de Compromís, Papi Robles, els va respondre amb un discurs de tons èpics –més èpic encara amb la música escollida per al muntatge– on recordava que mai renunciaran a eixa bandera «mentre hi haja un xiquet que patisca bullying a l’escola, mentre hi haja una persona trans que perda la faena per mostrar la seua identitat, mentre algú veja els seus drets menystinguts».
Davant aquestes paraules, no queda una altra que aplaudir-les. Però també m’agradaria afegir algun altre exemple per a la seua llista de discriminacions per l’orientació sexual de les persones: l’estigmatització mediàtica.
Com? En plena dictadura progre on és impossible criticar els gais i on els mitjans t’imposen l’homosexualitat estàs defensant que els mitjans els estigmatitzen? Doncs sí, perquè una cosa és la realitat paral·lela de l’extrema dreta, on la simple existència del que no els agrada ja suposa una imposició, i una altra de ben diferent és el món on vivim.
Perquè per molt que grans empreses –mediàtiques incloses- decoren amb els colors de l’arc de Sant Martí els seus logos i capçaleres durant el mes de juny, l’actualitat informativa continua plena d’estigmatització, el clixé, la reducció a quatre tòpics i l’ocultació quan es parlen de «coses normals». I precisament aquesta setmana n’hem tingut un exemple de manual.
L’aparició d’una sèrie de casos a Madrid de pigota de la mona ha servit perquè una sèrie de mitjans hagen saltat com a molls per convertir-la en una «malaltia gai», malgrat que no hi ha cap evidència científica ni estudi que ho avale. De fet, ni tan sols es tracta de cap malaltia de transmissió sexual, així que no té cap relació amb les pràctiques o abstinències sexuals de cadascú. Amb tot, La Razón no s’està de titular un article assenyalant que «uno de los focos del brote de viruela símica en Madrid: una sauna gay». Però n’hi ha altres focus? Quins són? Era rellevant que la sauna fora gai o serviria qualsevol altra sauna (un lloc humit i tancat ideal per la transmissió vírica, tal com a hores d’ara sabem tots)? Doncs no llegiu l’article si necessiteu respondre a aquestes preguntes. De fet, en una altra peça del diari s’insisteix: «todos los casos en estudio son hombres que mantienen relaciones homosexuales». I, de nou, ens podem preguntar: és rellevant que foren gais? S’han contagiat mantenint relacions sexuals –que és el que justificaria l’etiqueta-? De nou, ens quedem sense resposta.
Tenim una certa experiència en les conseqüències terribles de vincular certes malalties amb col·lectius concrets. La vinculació de la SIDA amb els gais i els heroïnòmans als anys 80 va provocar el desinterès social i institucional per la malaltia, cosa que va endarrerir anys la investigació i desenvolupament de medicaments eficaços, i va implicar milions de morts, no només en els col·lectius citats, sinó gent de tot tipus i condició.
Després de dos anys de pandèmia, ja deduïm ràpidament que en un focus infecciós, totes les persones afectades tindran alguna cosa en comú. Al cap i a la fi compartien cert espai en un moment concret. Però el diari hauria tingut el mateix enfocament si aquest haguera estat una escola concertada catòlica? O una seu del PP? Aquestes respostes també us les haureu d’imaginar.
