La tragèdia provocada per la DANA, que ha devastat els nostres pobles, no és només una crisi meteorològica, sinó també el reflex d’una fragilitat estructural que ha deixat comunitats senceres literalment i socialment atrapades en el fang. Les imatges de destrucció són colpidores, però darrere d’elles s’amaguen vides que clamen per dignitat, participació i una reconstrucció real, allunyada de la incompetència d’aquells que no han sabut o volgut liderar amb responsabilitat.
El president Mazón ha demostrat la seua incapacitat moral per a encapçalar aquest procés. La seua gestió posa de manifest una desconnexió profunda amb les necessitats de les persones afectades i la manca de visió per a una reconstrucció des de la base. És impossible restaurar la confiança quan qui hauria de liderar s’enquista en la inacció i la falta d’empatia.
En aquest context, les comunitats de base han pres la iniciativa. Des del Parc Alcosa i altres localitats afectades, s’impulsa la creació de comitès locals per a la reconstrucció, que naixen com a resposta de desobediència davant la ineficàcia institucional i la indiferència governamental. No es tracta de tornar a una “normalitat” que perpetua la precarietat, la desigualtat i la destrucció del territori. El que es reclama és una reconstrucció participativa, en què la ciutadania tinga veu i vot en les decisions. El passat 29 de gener, la presentació d’aquests comités a la Nau de la Universitat de València va comptar amb una assistència massiva de persones i entitats compromeses amb les persones afectades, amb el territori i amb una necessària transformació social.
Els seus portaveus van reiterar que aquest moviment no és només de resistència, sinó també d’esperança i dignitat col·lectiva. Es pretén construir des de baix, amb un protagonisme real de la ciutadania. Un dels temes més urgents que van destacar és la crisi de l’habitatge, una emergència estructural agreujada per la riuada, que ha destruït i afectat milers de vivendes, impactant especialment la classe treballadora, les persones migrants i els sectors més vulnerables. Aquests col·lectius, invisibilitzats durant massa temps, han de situar-se ara al centre de qualsevol procés de reconstrucció. Ara és el moment d’alçar la veu i actuar col·lectivament per avançar en la resposta a les seues necessitats i reivindicacions.
Una representant dels comités locals va citar Galeano: «No som el que som, som el que fem per canviar el que som». Aquesta idea resumeix l’essència dels comités locals: el canvi només es produirà mitjançant l’organització, la unitat i l’empoderament popular. No es pot deixar el futur en mans de decisions preses als despatxos de la Generalitat o de la Moncloa. La vertadera reconstrucció —o una necessària deconstrucció— ha de nàixer dels carrers i de les places, basada en l’autogestió, l’autoorganització, la transparència i la participació efectiva de tota la societat.
La força d’aquest moviment radica en la solidaritat, el suport mutu i la mobilització. Més enllà de la creació de comités locals en les zones directament afectades, és imprescindible impulsar comitès de suport a la reconstrucció arreu del País Valencià. Els efectes de la DANA, sumats a la resposta negligent del Consell, han tingut repercussions que afecten tot el territori i el conjunt de la ciutadania. La resposta col·lectiva, basada en la unitat i l’organització, és clau per a construir un futur que no s’enfonse de nou en el fang, sinó que s’alce sobre els pilars d’una societat més justa i igualitària.
Ara, més que mai, és el moment de parlar, d’actuar i d’eixir del fang amb dignitat. La reconstrucció no pot ser només material; ha de ser també social. Només amb la unitat del poble, les entitats i les persones compromeses avançarem cap a una societat que pose la justícia social i la dignitat al centre.







