Llig un tuit sobre el meu llibre Sexualitat provisional. Fa goig recordar que un llibre que prompte complirà trenta anys –fou editat per Tres i Quatre l’any 1988- continua viu i ajudant les persones joves a viure la sexualitat en llibertat i amb respecte i estima al seu cos i el dels altres. Quan va aparèixer el llibre, vaig patir alguna campanya intolerant. M’acusaven d’incitar la joventut a l’homosexualitat i la masturbació. Grups de pares reaccionaris protestaren en alguns instituts perquè l’havien posat com a llibre de lectura en les assignatures d’Ètica, Valencià o Filosofia. Vaig fer moltes xerrades per a joves en aquells anys i m’ho vaig passar molt bé. Recorde una parelleta de l’institut on treballava llavors que van venir angoixats a parlar amb mi perquè ell se li havia escorregut damunt la panxa i temien que estigués embarassada. Se li havia retirat la regla. Li vaig dir que tot era por i que no hi havia cap perill d’embaràs. Al cap d’un dies, em van dir que ja li havia baixat la regla. En aquells anys, vaig reclamar insistentment educació sexual al sistema educatiu. Tot foren bones paraules i mai no en feren res. Sempre ha sigut el professorat qui se l’ha jugada organitzant xerrades, seminaris i activitats extracurriculars. Ara, quan creix la violència contra les dones, quan els joves barons prenen el model de relació eròtica dels vídeos pornogràfics que tenen a la xarxa en un clic, l’educació sexual dels joves continua sent una assignatura pendent. Sembla que la Conselleria d’Educació estava preparant una guia didàctica encara en aquestes altures. Per més absurd, la Conselleria de Salut universal en reclamava la competència en educació sexual i no es coordinava amb la conselleria responsable dels ensenyaments reglats; n’organitzava cursos pel seu compte. Això passava amb el Botànic. S’editaren algunes guies i programes d’aplicació voluntària i esporàdica. Ara, amb els d’El Ventorro, s’ha tornat a la doble moral: virtuts públiques i vicis privats. Mestres de la depravació i la hipocresia. Putes i missa.
Vaig escriure aquell llibre per necessitat. Havia publicat un llibre de recerca, L’alliberament sexual dels joves. Mite o realitat, un parell d’anys abans. Era un llibre de psicologia social sobre el comportament sexual del joves. Es fonamentava en l’aplicació d’un qüestionari extens a més d’un miler de joves entre 14 i 19 anys de tot el territori valencià. Fou una bona eina per a psicòlegs, sociòlegs i educadors. El primer estudi sobre la sexualitat juvenil al País Valencià. Cal agrair el suport de la IVEI que dirigia Josep Picó, el qual, a més, va ser fonamental per a dur a terme la recerca. Mai no s’ha replicat i, quan ho he ofert a les autoritats, no me n’han fet cas o han tingut por. És simptomàtic constatar que avui dia tindria molts més problemes per a aplicar aquell qüestionari. La mateixa autoritat educativa no em permetria passar-lo pels centres educatius sense haver-lo llegit primer. I si el llegia, segur que no ho permetria. En aquell moment no vaig tenir cap censura i ningú no va exigir supervisar el qüestionari. La meua excusa, ben certa d’altra banda, era que això era fonamental per a no contaminar la recerca. Només en un centre de l’Opus em van exigir veure primer el que anava a preguntar. No ho vam acceptar i vam marxar del centre. Després d’aquella recerca que vaig fer pacientment –les proves estadístiques per a la confecció del qüestionari les feia a mà amb la calculadora- durant els anys 1985 i 86, em va quedar la insatisfacció de no haver-me adreçat a totes aquelles persones joves que havia vist enrogir, fer rialletes nervioses o amb desfici a la cadira mentre contestaven el qüestionari. Els hi devia un llibre.
La meua inspiració principal era un fragment dedicat a la sexualitat que havia llegit al llibre El petit llibre roig dels joves estudiants, un llibre editat clandestinament pel PSAN la dècada anterior. L’altra font d’inspiració era pensar el llibre que jo hauria necessitat i que no vaig tenir quan era adolescent. El vaig escriure d’una tirada durant un parell de mesos intensos i feliços de primavera. La recerca anterior em va servir, poc després, per a guanyar una plaça de professor al Departament de Sociologia de la Universitat de València. El llibre per a joves em va permetre ajustar comptes, en clau gojosa, amb tots els repressors de la meua sexualitat sota el franquisme i ajudar milers de joves a viure la sexualitat d’una manera més lliure. Crec que van arribar a fer-ne més d’una desena d’edicions. Després de l’èxit editorial de Tres i Quatre –cal agrair el bon ull de Vicent Alonso que aleshores dirigia l’editorial-, Josep Gregori, de l’editorial Bromera, em va demanar com era que no els l’havia ofert a ells. Ni tan sols recordava que sí que ho havia fet i no me n’havia fet cas. En el pecat, tingué la penitència. L’educació sexual continua igual de malament, ara, a més, amb la influència masclista i deshumanitzadora de la pornografia a toc de clic. Mentrestant, continua l’objectualització de les dones, la violència sexual i els hipòcrites predicadors de la castedat que prediquen contenció i abusen de les criatures d’amagat. La repressió sexual sempre acaba malament.
