Diari La Veu 24/02/2024: «El capitalisme com a addicció», per Gil-Manuel Hernàndez. Caracteritzant el sistema econòmic vigent com un fenomen que s’ajusta als trets que defineixen les addiccions, dependència, egoisme, obsessió, absència de límits, dificultats per a aturar-se, incapacitat de reflexionar, resistència al canvi i conseqüències destructives, l’autor ens regala una suggestiva i il·luminadora perspectiva per a comprendre les dificultats que troba qualsevol projecte que vulga moure el timó que encarrila el decurs de la humanitat.
El sistema monetari, és a dir, el disseny de com i amb quins atributs intervé el diner en una economia, és element cabdal d’un sistema econòmic, amb capacitat de condicionar-lo; i els canvis o ajustos fets en el primer, repercuteixen en el segon. Actualment, dos sistemes monetaris alternatius a l’hegemònic tracten de fer quelcom diferent creant diner no convertible a diner-fiat: el crèdit mutu i el diner-coproduït. El primer està representat en el País Valencià per les Ecoxarxes, i la moneda és l’eco; el segon per la moneda lliure Ğ1 (la juna), a la qual he dedicat un grapat d’articles. No incloc les criptomonedes com Bitcoin. Ja vaig argumentar que aquest invent ha derivat, fonamentalment, en engrossir el catàleg d’actius d’inversió i especulació del casino financer.
Les Ecoxarxes del País Valencià agrupades en la XXIV (24) –acrònim de Xarxa de Xarxes d’Intercanvi Valencianes– segueixen, bàsicament, les línies generals dissenyades per Michael Linton pels Sistemes d’Intercanvi Local (vegeu «Orígens contemporanis del crèdit mutu»). El manual de Linton estableix l’equivalència entre la moneda local i la de curs legal del país, una equivalència solament comptable, útil a efectes de fixar preus i gestionar possibles obligacions fiscals. La majoria de comunitats de crèdit mutu segueixen aquest criteri. La XXIV ho recull en el punt B.5 dels seus Principis i Normes: 10 eco = 10 euro = 1 hora (de treball).
A hores d’ara la XXIV agrupa nou Ecoxarxes que fan referència a nou comarques o ciutats [Camp del Túria, Horta Nord (en procés de tancament), Horta Sud, Xiva-Foia de Bunyol, Plana Baixa, Castelló de la Plana, Safor-Valldigna, Marina Alta i Baix Palància] que usen el programari proporcionat per l’organització CES (Community Exchange System). En una caixa lateral de la pàgina d’inici de la XXIV titulada «Sol·licitud d’alta de persona usuària…» estan els enllaços de les Ecoxarxes als seus respectius «Termes i Condicions d’ús» allotjats dintre de CES. Clicant «acceptar», a la fi del document, s’accedeix al formulari per a sol·licitar l’entrada com a membre, amb la creació d’un compte. Una sol·licitud que ha de ser acceptada per l’equip d’administració de l’Ecoxarxa en qüestió.
Arran de la crisi de 2008 nasqueren nombroses comunitats de crèdit mutu (així com projectes de monedes locals convertibles). A partir de maig de 2012 començaren reunions de coordinació que derivaren, posteriorment, en el naixement de la XXIV. L’objectiu era unificar criteris i donar-se suport. Tanmateix, el punt A.2 dels Principis i Normes estableix que les decisions de les Assemblees de cada Ecoxarxa «tindran preferència sobre qualsevol presa per l’Assemblea de la XXIV». En aquesta Assemblea poden participar tots els membres de les Ecoxarxes, amb veu i vot, sent més freqüent, com es pot esperar, la presència de membres dels respectius equips d’administració.
L’autonomia de les Ecoxarxes s’aprecia en algunes divergències dels «Termes i Condicions d’ús» de cadascuna. Totes tenen una organització similar: l’Assemblea i un òrgan d’administració amb diverses comissions. També estableixen l’equivalència comptable eco/euro, mancada de convertibilitat. Estant d’acord, però que el dèbit d’un compte no hauria de superar els 300 eco, aborden la qüestió dels límits negatius permesos amb algunes variacions. Quant al límit de saldo positiu les Ecoxarxes l’estableixen en +300 eco. En aquest tema dels límits –com en altres– les Ecoxarxes solen considerar la possibilitat d’excepcions justificades, sobre les quals l’Assemblea té la capacitat de decidir. Un altre paràmetre tractat diversament és la taxa per transacció que recull l’òrgan d’administració per a pagar les seues despeses. Depenent d’Ecoxarxa, n’hi ha d’1%, 2% o 4% per transacció, repartida a parts iguals entre les dues parts. Una d’elles ha eliminat les taxes, substituint-les per una quota d’1 eco mensual per compte.
El sistema sembla requerir la intervenció de l’òrgan d’administració de cada Ecoxarxa en multitud d’aspectes: revisió de sol·licituds, excepcions a les normes, resolució de conflictes, ajuda i mediació, dinamització dels mercats, supervisió de saldos i atenció als excessos de límits, baixes o suspensions, organització d’assemblees pròpies i assistència a les de la XXIV. El tipus d’organització depén força del factor de voluntarietat. I així, quan tot marxa, l’entusiasme que regna és de gran ajuda, però en circumstàncies adverses, usualment per baixa activitat, l’esgotament sol aparéixer.
Això explicaria que algunes Ecoxarxes condicionen l’acceptació de nous membres al compromís de participar en les activitats i gestions del grup, també la hibernació d’algunes, com la de la Ribera Alta (vegeu «El crèdit mutu», darrer paràgraf), en procés de tancament, com la de l’Horta Nord (vegeu el llistat d’Ecoxarxes anterior), o amb l’equip d’administració anunciant que deixa de fer les seues funcions, com a l’Ecoxarxa Plana Baixa. Al cap i la fi, la viabilitat del crèdit mutu depén de l’oferta de suficients béns i serveis en un compromés, potser fràgil, esquema de reciprocitat en què els demandants també han de ser oferents.
El context dels ecomercats és molt similar als dels Ğmercats; de fet, hi ha ocasions en què coincideixen, ja que tant el crèdit mutu com el diner-coproduït fan emergir béns i serveis amb dificultat per ser monetitzats sota el sistema hegemònic. De les Ecoxarxes valencianes puc dir el mateix que vaig apuntar del projecte juniste en «Al principi, inesperadament». L’atmosfera que traspuen defén un mode de vida més senzill i equilibrat, acollidor amb els altres éssers humans i cordial amb la natura, una fórmula alternativa al sistema addictiu que descriu Gil-Manuel Hernàndez en el seu article.
El sistema monetari de crèdit mutu també ha donat lloc a projectes amb una administració professionalitzada. Potser siga el tema de la següent peça.
