En un llibret de no res, amb poc més de dos-centes pàgines, el que va ser el primer americà a guanyar el Nobel d’economia el 1970 va atrevir-se a dir coses que ara el posarien en mal lloc.
I no és que Paul Samuelson fora un comunista o dissident. Ben al contrari, fa formar part de l’elit d’economistes del moment (final de la II Guerra Mundial) i el reclamaven arreu. També els polítics. Una de les frases que té plena actualitat, com en aquells dies i de fet sempre, és la que afirma que el poder econòmic té massa influència en la democràcia. Voilà!
Que això és així ens sembla molt evident a molts. Però si mirem la frase de prop, podem ensumar alguna cosa més.
El poder econòmic, que en aquells temps encara podia ser prou local, és ara més extens. I doncs, mana des de fora de casa nostra. I amb interessos aliens. I Samuelson hi afirma que és sobre la democràcia. Fixem-nos-hi: no sobre la societat, no sobre la família o l’individu en particular. Tampoc sobre estructures en abstracte, sinó, precisament, sobre allò que ho abraça tot, precisament perquè ací i ara aquest és el sistema de convivència que tenim.
El senyor Samuelson sabia de què parlava i ell vivia als Estats Units. Un país que en aquells moments iniciava la gran expansió. I ací hem arribat.
Poders econòmics forasters manen sobre nosaltres. I en un país petit i marginal, arraconat i menystingut, per tantes instàncies com vulgueu, el que fa l’economia és tindre un domini absolut sobre la nostra democràcia. Ho diu qui ho sabia i només podem assentir.
