Estava treballant amb un diputat del Congreso, parlant de la comunicació política i em contava una experiència seua. Estava fent una presentació davant uns militants i, quan començà a explicar que estava fent la transposició d’una directiva europea en una llei estatal, va notar algunes cares estranyes en el públic. Com continuaven les ganyotes parà i preguntà: «Hi ha alguna cosa que no enteneu?» I li van preguntar: «Què és això de la transposició?». Ho contà i pogué seguir l’explicació.
Amb molta freqüència, estem acostumats a l’argot polític i administratiu pensant que la resta de la població ho entén. Necessitem comprovar que el nostre públic entén el que expressem per trepitjar terra sòlida i aconseguir votants. Si en una situació amb militants, que se suposa que estan informats, passa això, què és el que passarà quan ens comuniquem amb la ciutadania? Anem a veure un altre cas.
«Volen enfonsar el país», resava el lema d’una vaga general dels grans sindicats en 2012. Quan vaig llegir el missatge em vaig quedar amb la mosca en el nas. Just en aquells dies estava impartint un taller de comunicació en la Universidad Verde, organitzada per Equo, que se celebrava a Vitòria-Gasteiz i vaig posar a prova la meua hipòtesi: que el missatge influïa desapoderant les persones.
En la sala que estava impartint el taller hi havia uns 50 participants, als quals vaig proposar que llegiren el lema «Volen enfonsar el país» i que notaren com els influïa: quines imatges, sensacions, etc. percebien? I pràcticament tota l’audiència notava que els baixava l’ànim i se sentien desesperançats.
I després, per a contrastar, els vaig reformular el lema afegint-hi una primera persona i una interrogació: «Vols que enfonsen el país?». I els preguntava de nou: «Què sentiu, quines idees, etc.» i les respostes solien ser «No! No volem!» i tendien a activar-se.
I els preguntava de nou: «Què sentiu, quines idees, etc.» i les respostes solien ser «No! No volem!» i tendien a activar-se.
Aquest és un exemple de com inclús els grans sindicats no tenen en compte l’ús del llenguatge i com afecta l’energia o al desànim personal.
Per què és descura el llenguatge i la comunicació? Hi ha diversos factors. Un, des del punt de vista filosòfic, és que les esquerres i verds tenen massa interioritzat el mite de la racionalitat. Tenir raó no és un argument comunicatiu. Si fos així, les mentides i les faules de les dretes no tindrien l’efecte que tenen.
Per descomptat que estic afirmant que s’ha de partir de dades rigoroses, d’informació vàlida, però s’ha de traduir en un llenguatge comprensible i amb sentit per a una majoria de persones.
Tens a la teua disposició diversos articles de com crear missatges més entenedors que arriben a més població i desarmar la propaganda de les dretes com aquest o aquest o aquest o aquest.
Hi ha moltes pautes per desenvolupar missatges comprensibles i significatius per a poder arribar a molt més públic.
En el meu llibre «Deixar de ser el germà xicotet de la política» dedique tota una secció a la comunicació política, pose molts exemples de la complexitat que suposa fer una comunicació efectiva, què s’ha de tenir en compte, pautes de construir missatges que toquen la fibra de les persones, etc.
Vull posar l’èmfasi d’un patró de comunicació en especial: l’efecte perjudicial d’usar les negacions en comunicació política.
Posen el cas dels damnificats de la barrancada. Hi ha un missatge molt important que es repeteix insistentment i amb tota la raó: «No ens oblideu». Això és un missatge en negatiu. Quin problema té? Que les frases que comencem amb un «no», les persones les solen processar llevant el «no» i es queden amb la resta de la frase de manera que, inconscientment, queden pensant en «Oblideu-nos». Ho comproves per tu mateix? Per això necessite que et centres uns moments en el següent exercici.
Pensa en els damnificats de la dana torrencial: «No ens oblideu», i durant uns instants nota quines imatges, quines sensacions et venen.
Ara pensa: «Teniu-nos presents», i para’t uns segons per adonar-te de les emocions, idees, etc. amb què connectes.
Per a la majoria de les persones cada frase té connotacions diferents. En alguns casos molt diferents.
En el meu cas, quan pense en «No ens oblideu», sent pena, desolació, etc. En canvi, quan pense en «Teniu-nos presents», estic connectant amb persones afectades que conec, gent que encara necessita ajuda, en ve al cap l’acte de presentació dels «Comités d’emergència i reconstrucció» i l’emocionant que va ser, etc.
Si voleu saber més d’aquest efecte psicològic, el llibre No pienses en un elefante, de George Lakoff continua sent vigent per aplicar massivament en molts missatges polítics.
Aprendre com comunicar políticament no és fàcil, és tot un repte, requereix un esforç d’investigació de buscar maneres més efectives d’ampliar els votants. Joanma Miguel, actual alcalde de Llíria havent-se llegit el meu llibre, afirma sobre la part de comunicació política: «Carles mostra com comunicar correctament les idees i propostes […]. I finalment com arribar a connectar amb els veïns i veïnes per a poder fer política de proximitat i aconseguir l’alcaldia.»
Les esquerres del País Valencià tenen una oportunitat d’aprendre a desenvolupar habilitats de comunicació política i ampliar la seua presència en les institucions i aplicar les seues polítiques progressistes a la població. Hi ha dos anys per preparar-se i aconseguir arribar als governs municipals. Comencem a jugar les cartes?
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
