Va ser Josep Pla qui digué allò que el meu país és allà on, quan dic bon dia, em responen bon dia.
Pot ser un breu tractat de sociologia ètnica anar pel territori, no cal fer-ho massa lluny de la pròpia casa o pel mateix carrer on camineu cada dia, per saber quina és la situació avui mateix, quina la composició social valenciana.
Els percentatges de gent forastera de tota classe, i doncs de les llengües pertinents que aquestes persones tenen com habitual, són variats. Cada poble o comarca té valors diferents per a aquestes xifres. No cal posar-les ací. És òbvia, una tal cosa. En un poble n’hi ha molts, en un altre no tants. Però en tot cas les xifres són prou elevades en cada lloc perquè hagen influenciat de manera clara l’àmbit social de la llengua. I doncs… si arreu del territori es parlen altres llengües que no són el valencià, i sí majoritàriament el castellà, què vol dir això?
És encara aquest el nostre país si no contesten en valencià? Resulta una pregunta ben pertinent i, al mateix temps, de difícil resposta. O, com a mínim, de respostes matisades i que caldria calibrar.
Però la constatació primera és que la nostra societat és ara diversa i complexa. I amb les llengües que la mantenen hi apareix, ho considerem o no de manera explícita, una cultura diferent. Unes cultures distintes i diverses. No entrem ací en detall. Però bé caldrà reflexionar-hi.
No cal explicar tampoc que els qui escrivim aquests articles ho sabem prou bé: quina és la importància de la llengua per mantindre una certa forma de viure, pensar, actuar i preveure…
La pregunta necessària o, com a mínim, pertinent, és saber si encara som un país com el que la història ens ha configurat. Algun país que conserve encara valors propis que servisquen als reptes que tenim davant. Al final açò no és tan sols una qüestió de llengua, sinó de pervivència com a societat mínimament cohesionada i coherent. De saber si sobreviurem com a valencianes i valencians enmig la globalització i la complexitat. Més enllà de tindre d’una mera existència anodina i desfeta. Què en diria Josep Pla avui?
