Karl Marx, ara farà dos segles, va deixar dit que «l’imperatiu categòric era tirar per terra totes les relacions en les quals l’home siga humiliat, subjugat, abandonat i menyspreat».
El 29 d’octubre el poble valencià va ser humiliat, abandonat i menyspreat per les estructures de l’Estat que el té subjugat. El primer Mazón, que com a president de la Generalitat va ser el principal responsable de les tràgiques conseqüències de la barrancada, amb 223 morts i encara 3 desapareguts; seguit per la inacció del govern central, la defensa del PP de les accions de Mazón i el seu govern, i acabant pel suport a mantenir-lo en el seu càrrec per part del PSOE. I a conseqüència de tot plegat, l’abandó de la gent encara ara, més de dos mesos després.
No ens hauria d’estranyar una resposta tan feble i calculada de les forces polítiques espanyoles, impermeables al patiment d’un Poble, al qual consideren submís, moll i vençut.
Però les tres manifestacions a València, i altres ciutats del País Valencià, fan palès que el poble valencià, ni és submís ni està vençut. Mazón no ha dimitit, tancat en el discurs «el que importa és la reconstrucció», que en el fons vol dir «aneu a pastar fang que ara ens omplirem les butxaques». Però la dimissió de Mazón és necessària per a tornar la dignitat a un poble humiliat pels seus governants, perquè ens puguem mirar sense vergonya al mirall i dir clarament que les morts dels nostres compatriotes van ser evitables, i els que no les van evitar han de retre comptes. Però també per a mostrar a l’Estat que no estem disposats a ser subjectes passius de la reconstrucció, i molt menys a afavorir els interessos dels que ja ens han furtat tant amb empreses corruptes, sota un comandament militar antidemocràtic.
Anys i anys d’urbanisme salvatge i depredació del territori, i elecció rere elecció triant els més corruptes i ineptes, ens han dut on estem. No hem d’oblidar que l’actuació negligent de Mazón neix d’una ideologia negacionista del canvi climàtic alimentada per Vox, el PP i tota la dreta mediàtica; d’unes polítiques econòmiques neoliberals depredadores de persones i territoris, i que han alimentat tant el PP com el PSOE, i d’una administració en què els més inútils, però més obedients, són elevats a càrrecs per als quals no estan preparats. No hem de resignar-nos, no podem resignar-nos, han de pagar.
Tres manifestacions no han servit perquè Mazón dimitisca, ja que cal fer una altra clau de volta. Si aquesta acció ha de ser una vaga general al País Valencià, que així siga. Ens volen submisos, callats i obedients, però els valencians no podem esperar ja res més d’un Estat que ens menysté i ens ofega literalment, i no sols econòmicament. Per dignitat, envers els nostres veïns morts i per garantir una reconstrucció a favor del poble, cal una vaga general que qüestione els fonaments del poder estatal al nostre País.
