Tinc un costum lleig. Ho reconec. M’agrada entrar a les pàgines webs dels ministeris. Ho faig sense necessitat i no m’he endut mai cap decepció. Les expectatives que tinc són baixíssimes. Dit clarament: mai no he trobat cap tipus de senyal de vida intel·ligent en cap pàgina de cap ministeri. Diana Morant és ministra des de l’estiu del 2021. Ministra, atenció, de Ciència, Innovació i Universitats. Va substituir un astronauta. Que què feia un astronauta de ministre? No ho sé. Diria que no res. De què serveix un Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats? Tampoc no ho sé. En qualsevol cas, quan entres a la web, es pot llegir la següent llista: «Convocatorias, Investigar, Innovar, Universidades, Servicios, Sede electrónica». Hi ha opcions idiomàtiques: espanyol, anglès, català, euskera, gallec i… Exacte: valencià. Per tant, de moment, cap sorpresa. Ja sabíem on anàvem. No esperàvem cap senyal d’intel·ligència. En fi, posats a triar, triem «català». Ara sí que comença la diversió. «Convocatorias» es transforma en «Convocatòries»; «Investigar» en «Investigar» i «Innovar» en «Innovar». Però a partir d’ací res no quadra, perquè «Universidades» continua sent «Universidades» i «Sede electrónica» continua com a «Sede electrórica». Un expert en webs podria dir: «Ja ho tenim clar: quan han arribar a ‘Universidades’, s’han confiat i s’han oblidat de traduir la resta.» Però no. Perquè entre «Universidades» i «Sede electrónica» hi havia «Servicios», i «Servicios» ho han traduït com a «Ciutadania». I en valencià? També: «Ciutadania».
Per tant, segons el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la seqüència «Convocatorias, Investigar, Innovar, Universidades, Servicios, Sede electrónica» queda correctament traduïda al català i al valencià com a «Convocatòries, Investigar, Innovar, Universidades, Ciutadania, Sede electrónica». Qui ho ha traduït? Una cabra?
Ja sé que a l’estat espanyol ningú no esperaria que un ministeri fos una institució exemplar. I ningú no esperaria tampoc que un ministre del Psoe actués amb un mínim de sensibilitat cap a la seva gent i la seva llengua. ¿Diana Morant ha entrat alguna vegada a la pàgina web del seu ministeri? Ha tingut temps, després de tres anys. ¿Sap l’estat de deteriorament intel·lectual que es pot inferir d’una visita ràpida a la pàgina?
Però encara hi ha una altra pregunta més inquietant: què fa Diana Morant a Madrid dirigint un ministeri que funcionaria igual encara que el dirigís un astronauta? Quan Ximo Puig se n’anà a París a fer el boulevardier, Diana Morant passà a ser la secretària general del Pspv-psoe i això ja són figues d’un altre paner. Perquè té la responsabilitat màxima dins del partit al País Valencià. Té la responsabilitat de dirigir l’estratègia de l’oposició i de treure el Pp del govern. Quan i com pensa fer-ho? O és que confia que ja ho farà tot Compromís? Compromís? Podemos? Sumar? El Pspv-psoe ara mateix sembla una cosa amorfa i desfibrada. No els ha quedat res a les mans: ni una conselleria, ni una diputació, ni un ajuntament de més de cent mil habitants. Fan pena. No tenen ni tan sols una línia de discurs per fer front a les atrocitats que han comés Pp i Vox cada dia. Han estat desapareguts en les concentracions de protesta i en les manifestacions. No confia ningú en ells per capgirar l’ambient polític. I és evident que els de Compromís, al pas que van, no ho faran tampoc. No és tot això prou preocupant?
Sembla que no. Sembla que ja s’ha decidit que al País Valencià, els propers vint anys, manaran els del Pp i els de Vox. Serà l’holocaust caníbal.
