- Anàlisi de les mentides (1). Qui ha frenat la ultradreta?
- Anàlisi de les mentides (2). PP-Vox governaran Espanya
La pregunta correcta que ens hem de fer per a entendre els resultats electorals és si l’independentisme ha perdut les eleccions o les han perdut els partits autoanomenats independentistes?
Se’ns vols vendre que l’independentisme ha perdut les eleccions, en sintonia amb l’eslògan del PSOE i en general de l’espanyolisme, des de Vox fins a Sumar, que el procés envers la independència estava mort, i que la societat catalana estava pacificada. Des d’aquesta premissa calia vendre els resultats electorals com una davallada de l’independentisme a Catalunya. Analitzem-ho, doncs.
L’element central del passat 23J a Catalunya ha estat la davallada del vot independentista, ens diuen. Però hi ha un fet previ ben important, l’abstenció, que ha caigut un 7% respecte a les generals del 2019. Si la premissa que ens estan venent fora certa (la davallada del vot independentista), hom esperaria que l’abstenció es repartira més o menys per igual, però veurem com no és així. Hi ha hagut una davallada del vot independentista, això és cert, ERC JxC i la CUP, han perdut 660.000 vots, que es diu prompte.
Davallada que no ha sigut igual per als 3 partits: CUP, Junts i ERC. La CUP directament ha desaparegut en perdre un 4% de vots, la qual cosa és lògica, la CUP ja fa temps que és vista com una eina política amortitzada i inútil, ningú s’ha parat a pensar en el fet que la CUP tinga la batllia de Girona, però haja perdut estrepitosament Barcelona, dos ànimes: Poble Lliure i Endavant, dos estils, dos resultats; però a més a més, la CUP sempre ha fet frontissa amb Els Comuns i Anticapitalistes, algú ha dit que a més esquerrà més por a Vox i, per tant, més vot útil, potser. El segon damnificat ha estat ERC, que és el que més perd, un 10%. Els elements que expliquen aquest 10% són, entre altres: l’abstenció independentista i el vot dual, sembla que la major part dels vots perduts per ERC han anat al PSC, i ja és curiós que el PSC s’haja alimentat del vot de Ciutadans i d’ERC, de fet el PSC té dues cares, i no les ha perdut, almenys a Catalunya, l’obrera antifeixista que possiblement ha absorbit vot d’ERC i la nacional espanyola que ha absorbit vot de Ciutadans. I finalment JxCat, que certament ha fet una campanya poc clara, sols al final ha posat damunt la taula el que significava votar-los, i encara i així han perdut vots, però molts menys, i sense tenir en compte que partien d’una divisió del grup parlamentari, on tenien 8 escons, 4 del PDCat (ara en procés de liquidació) i 4 de Junts, ara 7 tots de Junts, per la qual cosa la pèrdua possiblement no ha sigut tanta, i el no creixement, sí que haja sigut degut a l’abstenció independentista.
Resulta ben curiosa l’asimetria en la lectura dels resultats electorals, i així mentre Sumar que integra 17 partits polítics, perd un 5% de vots respecte al que hi havia enregistrat al seu espai electoral, és venut com un triomf, el resultat de JxCat, que ve de partir-se en dos, i amb una pèrdua de l’1%, es ven com un gran fracàs. Cal una mica d’honestedat intel·lectual.
Així les coses, Junts, en un context d’abstenció independentista realment ha crescut en vots, però se’ns vol vendre que ha perdut, i se’ls acusa de repetició de les eleccions i la possible arribada de Vox, l’escenari que és tot ell fals, es converteix així en una tempesta perfecta contra Junts, que és tant com dir contra l’independentisme, que una vegada desapareguda la CUP i amb ERC en vies de desaparició o engolit a la panxa de l’autonomisme, deixaria l’independentisme sense referents polítics.
Podem dir que qui ha perdut a Catalunya ha sigut l’estratègia negociadora d’ERC, i ha guanyat l’estratègia de confrontació amb l’Estat. I aquest fet és el que justifica totes les mentides engegades des de l’establishment espanyol, car cal imposar tota una línia de pensament que és coherent: l’esquerra ha aturat el feixisme (fals), hi haurà un govern PP-Vox (fals), i donada la davallada de l’independentisme (fals), aquest ha de doblegar-se a les exigències de l’espanyolisme per evitar el feixisme, i així aconseguir finalment domesticar l’independentisme, i aquesta vegada sí, deixar-lo sense referents durant dècades. Galdós paper el de Sumar en aquesta pinça espanyolista contra l’independentisme, que invita a una reflexió a Més a les Illes i a Més del País Valencià.
