Curiosament, els “demòcrates” d’ara competeixen entre ells per veure qui la fa més grossa, sense adonar-se que s’han convertit en bàrbars brutals i reaccionaris. És el cas de la regidora de l’Ajuntament de Godella Maria Ureña Ruiz, del PP, qui recentment, en un ple de l’Ajuntament, ha qualificat Vicent Andrés Estellés com a poeta de “l’odi, la vulgaritat i catalanisme”, rubricant-ho, perquè han retirat uns panells de rajoleta del poeta, significant que els han matxucat per tal de tapar soca-bonys en el poble. La senyora Ureña, no només és una maleducada, sinó una supremacista classista de llibre, que no només ha insultat Estellés, sinó tots i totes els qui el volem, i al capdavant la seua família, tot plegat el dia 27 de març d’enguany, data de la seua mort i finat l’any 1993.
Li deixe a la supremacista tibada, el poema del poeta universal Vicent Andrés Estellés, el qual segurament no llegirà:
“D’un en un se n’isqueren els difunts, calladament, entre tombes gràvides, i es concentraren a la porta del cementeri amagant-se entre els xiprers, i circularen entre els morts consignes, subversives, consignes ben xifrades, mentre esperaven l’arribada de l’enterrament del metge. Però el metge, dins del taüt, es va apercebre, amb pànic, de la proximitat del cementeri i de la subversió d’aquells clients, i amb els peus i amb els punys, trencà la tapa i se n’anà corrents entre les vinyes, i no parà fins a arribar a Nàquera.”
Per altra banda, el detestable president de la Generalitat en Carlos Mazón Guixot, al qual ningú el va trobar quan més se’l necessitava, disposa d’un injuriador d’ofici de la part d’Alacant, amic d’ell, un tal José Ramón González de Zarate, que s’ha destapat com a tal, des del faristol de les Corts del País, com un bàrbar del nord, de l’est, de l’oest, del sud i del món mundial, injuriant la ministra Diana Morant rebatejant-la com “caniche de Gandia” i la delegada del govern espanyol al País Pilar Bernabé com “ratera valenciana”, les dues del Partit Socialista. Cal dir que tant la ministra com Pilar Bernabé li han contestat allò que es mereixia, d’una manera mesurada per educada.
Una altra desmesura dels bàrbars ha estat protagonitzada per l’equip de govern de Massamagrell, format pel PPCV, Vox i Veïns, que fa uns dies, en un ple, va eliminar el nom de Joan Fuster del Centre Cultural Municipal a partir d’una proposta de Vox i gràcies al vot de qualitat de l’alcaldessa Pilar Peris del PPC. La moció estava molt ajustada, ja que l’oposició de Compromís i PSPV-PSOE empataven la votació. Tot adduint, amb un cinisme de manual, que Fuster no tenia cap vinculació amb Massamagrell.
L’oposició, des de les files de Compromís, mostra el desacord assenyalant que hi ha carrers al poble dedicats a Blasco Ibáñez, Campoamor, Cervantes, García Lorca, Miró o Azorín, i cap d’ells sense relació directa amb el municipi, i per això, a parer seu, es tracta d’una moció amb una motivació ideològica, segons ens conta Joan Canela a Diari La Veu del País Valencià. Significant que el 2020 hi ha un precedent, perquè l’Ajuntament de Massamagrell va aprovar canviar el nom de l’avinguda Joan Fuster per la de l’exregidor del PP local Enrique Senent. Llavors, la moció, també a proposta de Vox, va prosperar gràcies als vots d’aquesta formació, PP i Veïns, mentre que el PSPV, que aleshores tenia l’alcaldia, va abstenir-se permetent que prosperés, mentre que Compromís i Podem van votar en contra.
A un servidor Joan Fuster li sembla absolutament premonitori, per tant, vos deixe amb un aforisme seu que en parla amb lletra majúscula, extret del llibre Aforismes, editat per Bromera, titulat: “Sobre el destí de la civilització occidental i etc.”:
“No sé per què. Segurament per haver arribat a un bon grau de saturació: de saturació de…, de tot això; no cal especificar-ho. Però és el cas que m’entren unes ganes violentes d’escriure un poema així: Oh, Senyor, envieu-nos ja els bàrbars! No ens els feu merèixer més!”
