Aquests dies s’està omplint la política d’un vocabulari que, o no s’entén, o s’usa el marc de l’altre. Veurem algunes expressions.
La primera: lawfare. Qui la utilitza, s’ha preguntat si la major part de l’audiència sap anglés? I encara que sàpiga anglés, coneix aquest terme i les seues implicacions?
L’anglicisme és contraproduent comunicativament, ja que a la majoria de la població no li transmet res.
En canvi, si fem una traducció literal de l’anglés, l’expressió millora substancialment: La paraula lawfare està formada per law («llei») i warfare («guerra»), el que podríem traduir per guerra judicial. Això comença a tenir connotacions interessants. I si afegim guerra judicial bruta, encara que són més paraules, millora substancialment en incrementar el significat negatiu. També podem afegir mediàtica, encara que no crec que la major part de la població l’entenga, però si s’afegeix així és va estenent l’ús del mot.
Altres opcions que suggereix Fundeu en castellà, pel meu gust més neutra, són: persecución judicial, instrumentalización de la Justicia o judicialización de la política.
En qualsevol cas, sempre és més descriptiva que l’anglicisme i a la majoria de la població li serveix per a tenir una certa idea del que s’està parlant.
Segona. Anem per la concòrdia. Saps per què el Consell titula a la llei que s’està tramitant de la concòrdia?
Perquè té connotacions més estimulants i arriba a més gent. Comparem amb l’expressió memòria històrica, és més neutra. Un record en si mateix, no és positiu ni negatiu. Els activistes de la memòria històrica no estaran d’acord per una raó molt simple. A eixa expressió li donen una sèrie de significats (invisibilització de la dictadura, morts a les cunetes, etc.). En canvi, una bona part de les persones no fan aquestes connexions. El que em sobta és que l’oposició utilitze el terme i, per tant, el seu marc mental. Què tal si ens referírem com la llei de la discòrdia?
La tercera. Un altre terme sobre la nova llei de l’ensenyament que el Consell està emprant és llibertat. En canvi, l’oposició està fent servir igualtat. Si som sensibles a les connotacions, la paraula llibertat és semànticament més rica i més suggeridora a una majoria que la paraula igualtat, que té connotacions més neutres. Segurament alguna persona que està llegint aquestes paraules no estarà d’acord amb això. El quid de la qüestió no és què és el que nosaltres entenem per igualtat i els significants que incloem, sinó el sentit que donen les persones que no estan polititzades.
Una altra paraula que s’està usant molt per a referir-se a l’ultradreta és reaccionari. És una paraula que s’utilitza en cercles de l’esquerra. La pregunta de nou és, la resta de la població, li posa connotacions negatives?
Al final, no ens adonem que les persones que ens interessa la política progressista i verda vivim en una bombolla i ens fa pensar que la resta de la població té el mateix interés i coneix els termes polítics i li dona les mateixes connotacions que nosaltres. No és un error pensar així?
Comprova-ho per tu mateix si és una idea destarotada. Tria cinc persones que no estiguen polititzades i, posant-les mínimament en context, però sense explicar-los el que tu penses, el que significa per a tu, simplement demana’ls a què els sonen les expressions que he esmentat: lawfare, concòrdia, llibertat.
I després els dius què els suggereixen guerra judicial i mediàtica bruta, discòrdia i igualtat. Contrasta i reflexiona sobre els significats que cada persona els hi dona a les primeres expressions i a les segones.
Així podràs traure conclusions per tu mateix, perquè prestaràs atenció al marc de gent normal, gent fora de la bombolla política en la qual estàs.
Carles Porcel és Capacitador de polítics i activistes.
