Estava treballant amb un primer tinent d’alcaldia de Compromís i em diu: «Sembla que la nostra coalició ha de ser el germà xicotet del PSPV-PSOE, sempre hem de ser la crossa per a donar-los suport per tenir l’alcaldia». Ho deia amb to agredolç, perquè estaven governant, però no tenien l’alcaldia. Quan arribaven a estar en el govern, eren actors secundaris.
En eixe moment, jo estava acabant un llibre sobre com potenciar els resultats electorals de l’espai esquerrà-progressista-verd i buscava un títol que expressara la possibilitat que Compromís, i altres partits minoritaris, deixaren de ser en la majoria dels municipis el suport que aguanta els socialistes i tingueren l’alcaldia.
En els meus prop de quinze anys d’experiència ajudant candidats, regidors, alcaldes, etc., he identificat certes actituds inconscients i faltes d’habilitats que frenaven el potencial de la coalició valencianista. I també, molt important, he identificat els punts forts que s’han fet per aconseguir alcaldies i la Generalitat.
Per descomptat, que la força del bipartidisme és molt important mediàticament i la seua base social és mot sòlida i dificulta l’entrada d’altres partits.
La metàfora de deixar de ser el germà xicotet de la política valenciana, em va resultar apropiada per expressar que pot créixer i mirar cara a cara els grans partits. El germà xicotet, al final acaba madurant i arriba a adult, podent mirar cara a cara els seus germans. De fet, en les últimes legislatures hi ha exemples que s’ha aconseguit superar electoralment als grans partits i han aconseguit alcaldies: València, Altea, Oliva, Alzira, Foios, Asp (EU), Villena (Verdes de Europa)… per posar uns pocs exemples.
I rarament s’han aconseguit per casualitat. Suposa una sèrie d’enfocaments, de pràctiques, que han portat de mirar cara a cara electoralment el bipartidisme. Ha suposat un esforç, un treball continu i intens, picar molta pedra que ha resultat molt profitós.
En la dècada dels 90 vaig començar a treballar impartint formació per a grups en habilitats de comunicació, gestió, en desenvolupament personal/professional… i també fent psicoteràpia, coaching per a professionals, preparació mental/emocional per a docents, opositors…
Jo era militant dels Verds de Compromís des del principi i, com a professional em dedicava a observar quines coses es podien millorar i quines estaven ben fetes per reforçar-les.
En aquella època vaig tenir l’oportunitat de començar a treballar amb Joan Ribó per potenciar les seues qualitats, fins a ser alcalde.
En aquells anys, em vaig començar a formar amb Juan Ignacio MARCOS LEKUONA, consultor polític que va desenvolupar la campanya De baix cap a dalt del Bloc Nacionalista Valencià que va resultar un revulsiu per al creixement del Bloc i posteriorment de Compromís en algunes poblacions.
En 2016 vaig deixar de militar en la coalició per a dedicar-me professionalment a l’ajuda professional a càrrecs electes i orgànics, activistes socials, etc. I vaig començar a buscar bibliografia que expliqués per què en unes poblacions Compromís tenia èxit i en altres no. I em vaig sorprendre molt agradablement que hi havia molts llibres d’experts en consultoria, en comunicació i psicologia política que facilitaven el creixement electoral dels col·lectius. El que també em sorprenia és que molt poca gent coneixia aquests enfocaments eficaços.
I fou quan em vaig decidir a escriure un llibre que forma el compendi de tota la meua experiència i del coneixement de consultors que assolien resultats efectius, assessors que feien que els seus clients incrementaren la seua presència electoral, la base social, etc.
Al principi estava descol·locat. Si hi havia tot el coneixement disponible per a qualsevol persona que volia estar en política, si els llibres es podien comprar en qualsevol llibreria, aleshores per què no es coneixia i no s’utilitzava?
Algunes de les raons, ja les he descrit en anteriors articles: excés d‘intel·lectualització, poques habilitats d’autogestió, poca comprensió de com funciona el llenguatge i la comunicació, zona de confort reduïda, per posar només alguns exemples del tot el repertori que he escrit en Diari La Veu.
Per tot això, segurament, li posaré al llibre el títol Deixar de ser el germà xicotet de la política. I de subtítol, probablement, serà Com jugar en la primera divisió de la política, indicant que no és un llibre que es dedica a indicar el que es fa malament. Sobretot i fonamentalment, em dedique a donar a conéixer les pautes per créixer electoralment i en suport social.
Si et queixes que el bipartidisme ens ven la moto, jo et propose que aprengues a «vendre la bici».
En les pròximes setmanes començaré una campanya de micromecenatge per a publicar el llibre. Si eres dels que creus que l’espai valencianista, esquerrà, progressista, verd del País Valencià, necessita un revulsiu, no de símbols ni d’ideologia, sinó de pràctiques, d’enfocaments, de perspectives que es mostren eficaços, que ajuden a avançar políticament i electoral, et convide a participar en el microfinançament. En el llibre trobaràs pautes que ajuden a mirar cara a cara al bipartidisme i a guanyar lligues.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
