L’esquerra del Botànic, en el 2015, va heretar uns Serveis Socials molt afeblits i desfasats incapaços d’ajudar a les capes més vulnerables després d’anys d’externalitzacions i privatitzacions implementades pel Partit Popular valencià. Quan més es necessitava un escut social per a les majories, el model assistencial feia aigües i no era capaç de protegir a ningú. La gestió neoliberal del Partit Popular enfront de la crisi del 2008, va provocar la socialització de les pèrdues, el transvasament de diners públics a empreses privades però sobretot la pauperització de les clases treballadores de rendes mitjanes i baixes i una exclusió major de les capes més vulnerables.
La victòria de les esquerres, la mobilització social d’organitzacions com la PAH o la d’afectats de la RVI, professionals del sector amb voluntat de millorar els serveis i en particular de l’aposta personal de Mónica Oltra per la transformació en profunditat del model, va fer possible l’aprovació de la Llei de Serveis Socials Inclusius l’any 2019. El preàmbul de la Llei deixava clar que la idea era equiparar els Serveis Socials a la resta de serveis públics essencials com són l’Educació, la Sanitat i el sistema de Pensions. La quarta pota de l’Estat de Benestar com resava la campanya informativa desplegada en el seu moment.
Per a això es va desenvolupar una de les lleis més avançades de tota Europa, que reconeix el «dret subjectiu» de la ciutadania i que garanteix la provisió pressupostària, com en la pràctica, és reconegut en el Sistema Sanitari o en l’Educatiu. Abans de la implantació de la nova llei de Serveis Socials, quan el pressupost s’esgotava, es deixava de prestar el servei. Si no hi havia diners, no hi havia prestació econòmica individual o d’emergència, no hi havia servei de dependència, no hi havia protecció de menors. Impensable que en el nostre Centre de Salut només s’atenguera un nombre determinat de pacients fins al límit del pressupost, i a la resta no se’ls atenguera. Va ser a partir de l’aprovació de la llei dels Serveis Socials Inclusius en 2019 on la realitat va començar a canviar.
Amb la nova llei s’aferma un canvi de paradigma d’intervenció social. Es recull la implementació d’un model comú per a tot el territori valencià amb el principi d’universalitat i plena accessibilitat, és a dir, per a tota la ciutadania que en alguna etapa del seu cicle vital i/o per una situació sobrevinguda necessitara de l’atenció del sistema. El canvi implicava una cartera de serveis que va requerir també una gran inversió i que anava molt més allà de les clàssiques prestacions econòmiques, una xarxa d’equips professionals multidisciplinaris i una estructura amb atenció primària general i específica i una altra secundària. La suma de tot això, i més, va constituir el «Sistema Públic Valencià dels Serveis Socials».
Els resultats que mostra l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) per al territori valencià en el període 2021, que confirmen una reducció significativa dels indicadors de risc de pobresa i vulnerabilitat, malgrat la concatenació de crisi, com la derivada de la Pandèmia o la inflacionista, avalen el desenvolupament legislatiu de la llei de Serveis Socials Inclusius.
El retorn al poder autonòmic de la dreta i l’extrema dreta posa en perill tots aquests avanços. José María Llanos, president de Vox a la Comunitat Valenciana avisa que revertiran totes les mesures socials del Botànic i això implica frenar la consolidació del Sistema Públic Valencià dels Serveis Socials.
Però, no li va fer falta Vox al PP Valencià per a desarmar els Serveis Socials en la seua anterior etapa de govern. La nova conjuntura sorgida després de les eleccions no farà més que accelerar el desmantellament que el PP Valencià ja té programat per fer negoci amb els seus amics. Milers de famílies treballadores i dels sectors més vulnerables del País Valencià patiran en primera persona, i a curt termini, les conseqüències de l’onada neoconservadora i reaccionària, però a mitjà i llarg termini i sense matalàs social que esmorteïsca la constant expulsió de persones que el mercat capitalista provoca, les conseqüències podrien ser molt més dramàtiques. Si no plantem cara articulant una defensa ferma del Sistema Valencià de Serveis Socials igual que defensem la Sanitat i l’Educació pública o les Pensions, com a grans conquestes socials i garantia de drets fonamentals per a tota la ciutadania. Endavant!!
