El valencià, eix del sistema educatiu al País Valencià

El valencià, com a llengua minoritzada en el seu propi territori, ha de ser l’eix vertebrador del sistema educatiu al País Valencià. No es tracta únicament d’una qüestió lingüística o cultural, sinó d’un deure legal i una responsabilitat social que deriva de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquests instruments legals no han de quedar relegats a la teoria, sinó que s’han de materialitzar per garantir la protecció i promoció efectiva del valencià. És essencial que tot l’alumnat, independentment de la seua procedència geogràfica o del caràcter públic o concertat del centre educatiu, domine tant el valencià com el castellà al final dels seus estudis obligatoris. No parlem només de complir una exigència legal, sinó d’assegurar que cap estudiant acabe la seua formació sense ser competent en una de les dues llengües oficials, especialment la pròpia del territori.

La mal anomenada «Llei de Llibertat Educativa», impulsada pel president Mazón amb el suport dels sectors més reaccionaris i ultradretans, representa una greu amenaça contra els drets de l’alumnat valencià. Lluny de garantir cap llibertat, aquesta norma vulnera els drets lingüístics i educatius, impedint que el valencià es consolide com a llengua d’ús habitual i acadèmic. Sota l’excusa de la llibertat d’elecció, s’oculta una agenda política regressiva que busca desmantellar els avanços en la normalització de la llengua i l’educació. És un atac directe contra l’educació pública, l’autonomia de gestió dels centres i els criteris pedagògics i acadèmics que han de sustentar un sistema educatiu modern i inclusiu.

La consulta que Mazón i els seus aliats ultradretans impulsen no és només un atac contra el valencià, sinó també contra l’educació i la convivència de la comunitat educativa. Els criteris educatius i lingüístics han de prevaldre sobre els interessos partidistes d’aquells que volen instrumentalitzar la llengua per generar divisió. Aquesta consulta respon al preu que el Partit Popular paga als sectors més radicals, tant interns com externs, que busquen generar conflicte social i atacar les nostres senyes d’identitat i la nostra existència com a poble.

No podem equiparar aquesta consulta amb altres de caràcter polític que aborden temes generals de la vida pública. Estem parlant del dret a l’educació, que ha de ser tractat amb el respecte que mereixen els criteris pedagògics avalats pels experts, així com les obligacions legals derivades de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), signada pel mateix govern del Partit Popular en el passat. És una contradicció que el partit que va subscriure aquest compromís internacional utilitze ara la llengua com a arma política, quan hauria de ser un element de cohesió i respecte.

Sorprèn que no es defense una consulta sobre altres qüestions igualment rellevants, com la forma d’Estat –monarquia o república–, l’encaix territorial, l’ampliació del port de València o la continuïtat de Mazón com a president de la Generalitat. Per què es proposa una consulta sobre el valencià i no sobre aquests altres assumptes que afecten directament la vida de la ciutadania valenciana? La resposta és clara: el valencià s’ha convertit en una eina per debilitar la cohesió social i educativa del territori, amb l’objectiu final d’assimilar-nos lingüísticament i culturalment.

Malgrat la injustícia d’aquesta consulta, és important participar-hi per defensar el valencià. Hem de votar «sí» per protegir la nostra llengua, com defensen nombroses famílies, entitats cíviques, sindicats i institucions compromeses amb una educació inclusiva i de qualitat. Només així podrem resistir les polítiques que pretenen desmantellar el sistema educatiu valencià i retallar els drets lingüístics de la ciutadania. El valencià no ha de ser relegat ni pot ser víctima d’un retrocés; ha de ser una llengua viva, útil i present en el dia a dia de tots els valencians i valencianes, contribuint a una societat més plural i cohesionada.

En definitiva, la defensa del valencià com a llengua vehicular no és només una qüestió cultural o identitària, sinó una necessitat educativa i social. És un deure col·lectiu garantir que el nostre sistema educatiu forme ciutadanes i ciutadans competents en les dues llengües oficials. És el moment d’actuar amb determinació per preservar els drets lingüístics i educatius del nostre poble, perquè el valencià ocupe el lloc que li correspon tant a les aules com a la vida pública del País Valencià.

Et pot interessar