Una de les primeres vegades que vaig detectar un error gravíssim de comunicació va ser en la campanya contra el TTIP.
Que sindicats d’esquerres (un exemple, un altre exemple) o diaris, utilitzaren la paraula «lliure», en uns tractats que més aviat haurien de dir-se tractats de comerç «sangonera», suposa la poca consciència que hi havia de com «ens venen la moto», quan utilitzem paraules que van contra els nostres interessos.
Fa uns quants anys ATTAC PV em van convidar a impartir un taller on vam estar treballant aquestes qüestions. Els participants es van adonar que no s’havia d’utilitzar i ATTAC PV, a partir d’aquell moment, va eliminar dràsticament el «lliure» dels qualsevol escrit que feren quan parlaven del TTIP i d’altres tractats, com el CETA, el TISA. Tots els participants es van adonar que afegir «lliures» feien amables a eixos tractats. Afortunadament, la mobilització ciutadana va fer descarrilar eixos tractats.
Una altra expressió que s’usa sovint: «paradisos fiscals». Quan, en un entrenament, li demane a l’audiència que pense en «paradisos fiscals», el públic s’adona que activa imatges bucòliques desitjables com: «Illa amb palmeres, mar blava i temperatura agradable». Això és el que volem transmetre? Quan indique que pensen en «sangoneres fiscals» o «paràsits fiscals» o «vampirs fiscals», el significat que li posen és molt diferent.
I tenir raó, estar en possessió de la veritat, no és cap argument comunicatiu. Clar que hem de partir de bases rigoroses i informació fidedigna. Però a continuació cal donar-li un enfocament comunicatiu.
George Lakoff en el seu bloc, ha publicat un article de Gil Duran. És molt interessant perquè fa una proposta sobre com atacar Trump, que no té a veure amb els fets nefastos, com la deportació d’emigrants, sinó de trobar un punt d’atac a Trump per fer-lo sentir feble.
Uns quants periodistes d’EUA estan utilitzant TACO (Trump Always Chickens Out), que podríem traduir com «Trump sempre s’acordava» (pel tema dels aranzels) o una traducció més literal: «Trump sempre és un gallina», ell que va d’home fort!!!
Aquest simple acrònim, ha sigut creat per Robert Armstrong, un periodista del Financial Times. Quan periodistes li van preguntar directament per això, Trump es va enfadar prou. Et recomane la lectura de l’article de Gil Duran per entendre l’enfocament psicològic. Si no entens l’anglès, dona-li al traductor en català i s’entén prou bé. I els mems del final són per riure.
En el meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política, pose moltíssims exemples de bona comunicació, d’ús del llenguatge eficaç. Si vols convéncer-te tu mateix/a de la importància del llenguatge en política, tens l’oportunitat de llegir el meu llibre. A finals de juny ja el podràs demanar en la teua llibreria favorita.
Et recorde que el dimecres 18 a les 6 de la vesprada faré la presentació al CCC Octubre de València. M’acompanyaran Jordi Sebastià, exeurodiputat i exalcalde de Burjassot i Carles Esteve, diputat a les Corts Valencianes per Compromís. Estàs convidat/ada.
Proposaré als assistents experiències de com funciona el llenguatge, perquè comproven per si mateixos/es la diferència entre dir certs missatges d’una manera o d’una altra.
Podran provar el meu plantejament: De «Dada mata relat» a «Dada prepara relat».
