Des de l’1 de juliol de 2023, i durant els sis mesos següents, el Govern espanyol exercirà la presidència del Consell de la Unió Europea. Via Mediterrània, des d’un arrelat convenciment europeista, vol assenyalar que el projecte europeu es troba en un moment delicat, però, tanmateix, crucial. Hem de fer front a uns reptes que requereixen polítiques transformadores i de vertader impacte social, rebutjant alhora les receptes populistes i les solucions purament superficials o estètiques. L’espai europeu serà més fort en la mida en què se sàpiga generar àmbits compartits amb els poders polítics més propers a la ciutadania.
La convocatòria anticipada d’eleccions a Corts Generals del 23 de juliol, en plena Presidència espanyola, es justifica pels resultats dolents de les eleccions autonòmiques i municipals celebrades el 28-M per als partits que recolzen el govern central, però suposa una mala notícia en termes europeus perquè pot afectar a l’impuls polític requerit per fer front als molts reptes que Europa té al seu davant.
Aquest segon semestre de 2023 s’emmarca en un entorn global de grans turbulències derivades de la brutal invasió d’Ucraïna per part de Rússia, amb tot el seu seguit de pèrdues humanes i destruccions. La derivada exterior d’aquesta invasió pren forma de crisi energètica, trencament de les cadenes de subministrament i fragmentació mundial, a més d’importants canvis geoestratègics que no sols afecten el continent europeu, sinó tot el món, i assenyaladament l’espai Àsia-Pacífic, l’Índic i Àfrica. La derivada interior apareix en forma de populismes de diferents tipus que s’aprofiten per atacar i deslegitimar les institucions democràtiques. És dins d’aquest marc que la Unió Europea ha de prendre decisions polítiques responsables per mantindre la nostra Unió com a referent de prosperitat, justícia social, innovació política, transformació productiva i canvi ecològic; i sempre des de la perspectiva de la transparència i la participació.
La societat valenciana ha mostrat un gran sentiment europeista i una vocació activa de contribuir a la construcció europea, a causa de les característiques netament exportadores de la nostra economia des de fa segles. Precisament la desídia de l’Estat espanyol a l’hora d’abordar la modernització de les nostres comunicacions amb Europa s’ha traduït en una exasperant lentitud en les obres del Corredor Mediterrani, amb la subsegüent pèrdua de competitivitat que anem acumulant any rere any. Eixa desídia s’ha palesat igualment en l’abandonament de la nostra agricultura davant la competència deslleial de països extracomunitaris que ha estat indegudament consentida per part d’interessos particulars als quals mai s’ha volgut fer front. I també hem de lamentar una erràtica política exterior espanyola que ha reconegut les il·legítimes aspiracions del Marroc sobre el Sàhara Occidental, i així ha provocat tallades de gas des d’Algèria i, al capdavall, una millora de la competitivitat d’Itàlia davant dels fabricants castellonencs de materials ceràmics. El Poble Valencià es troba inserit en un marc estatal, l’espanyol, que desconeix la seua estructura i les seues necessitats i que no dubta a sacrificar-nos estúpidament en defensa d’altres consideracions que, malauradament, sempre es col·loquen davant de les nostres.
La nostra aspiració com a Nació és la de participar en el projecte europeu posant en marxa un autèntic model de governança en què, a més dels Estats, tinguen cabuda les Nacions europees, construint així una Europa plenament legitimada i democràtica on el Poble Valencià se senta reconegut, respectat i representat de manera efectiva. Un nou model de governança multinivell, amb participació activa de tots els plànols institucionals i en el qale proximitat, coneixement, coordinació i cooperació permeten de reforçar l’eficàcia dels processos de decisió i execució en el marc europeu, reforçant alhora la legitimitat de la Unió Europea. El País Valencià vol continuar treballant per una Europa que promoga la diversitat cultural i la inclusió, la qualitat de vida i el benestar. Una Unió que defense els Drets Humans i la coexistència pacífica, impulsant el Desenvolupament Humà Sostenible, i que ho faça des del principi de subsidiarietat. La Generalitat Valenciana ha de poder participar de manera real i efectiva en l’elaboració del programa de treball de la Presidència, així com en l’organització i desenvolupament dels distints consells informals i esdeveniments que se celebren al llarg de la mateixa, per tal de reflectir la realitat plural de l’Estat espanyol. Demanem també aprofundir en la participació del País Valencià i de les seues institucions en les distintes formacions del Consell de la Unió Europea en funció de les seues competències reconegudes. Igualment, cal impulsar la cooperació interna a la Unió Europea mitjançant l’impuls a les macroregions, sent ja ineludible posar-se a treballar per la consolidació de l’Arc Mediterrani europeu, sempre dins de la lògica federal a la qual ha d’adreçar-se la Unió. És urgent que la macroregió mediterrània comence a concertar polítiques en matèria de comunicacions terrestres, connexions energètiques, protecció ambiental, agricultura, ports, pesquera i turisme.
I, en últim lloc, però no el menys important, la Unió Europea ha de fer efectiu el seu lema «Unida en la Diversitat» i donar pas al reconeixement efectiu i promoció del seu patrimoni cultural i lingüístic, especialment les llengües de les nacions sense estat, més enllà de les actuacions simbòliques. Actualment, existeix una discriminació envers eixes llengües que vulnera l’article 21 de la Carta Europea dels Drets Fonamentals. En aquest sentit, l’actual Presidència ha d’impulsar la utilització en els seus treballs i en les institucions comunitàries en general de les llengües oficials de l’Estat espanyol diferents del castellà, iniciant un procés per a la seua oficialització a la Unió Europea. Cal igualment resoldre com més prompte millor la discriminació il·legal que pateixen els estudiants dels sistemes educatius basc, català, valencià, balear o gallec, i procedir a la immediata integració de llurs llengües en les plataformes comunitàries d’intercanvi, auxili lingüístic, acadèmiques (Europass) o relacionades amb l’ocupació i les competències.
