A veure si ho podem resumir fàcilment. O siga, un partit aconsegueix sobre el paper un acord segons el qual una regió de l’Estat aconseguiria recaptar tots els seus impostos, sense eixir del «constitucional» règim comú, acceptant el pagament d’una quantitat en concepte de solidaritat amb altres regions, i compensant d’alguna manera l’estat pels «serveis» que aquest ofereix a la regió. O siga, pràcticament el mateix tracte que tenen País Basc i Navarra, però amb el detall de no eixir-se’n del règim comú (pel tema de no tocar la Constitució) i el de la solidaritat (que País Basc i Navarra mai han pagat, per si no ho sabies, i mai ha passat res).
És cert que és tremendament improbable el compliment de l’acord per part de l’incomplidor PSOE. També és cert que davant això a mi em sembla un preu massa baix (no deixen de ser paraules i sense garanties, el joc favorit del PSOE) per a aconseguir la investidura d’un personatge massa anticatalà. Però això últim és només la meua opinió.
El que em resulta desconcertant és, que davant el pas més important que s’ha fet mai per corregir un sistema de finançament que als valencians ens resulta especialment nefast, que conté moltes de les solucions per als nostres greuges, i que és desitjable per a qualsevol regió (siga o no independentista), el govern valencià prioritze, una vegada més, el seu odi més visceral contra tot el que siga català (llevat del cognom de l’alcaldessa) que les necessitats dels valencians, i aprofitar una ocasió única per a fer força i exigir l’obtenció del mateix tracte oferit. Especialment, quan en la presentació de la proposta, l’Estat ha deixat clar que el sistema és extensible a altres comunitats.
Tornem a repetir que el greuge que patim els valencians és monstruós: paguem de més sent més pobres, ens endeutem per culpa d’aportar més del que ens correspon creant així un deute il·legítim, li paguem una quantitat obscena d’interessos al mateix que ens perjudica insensiblement un dia i un altre, i patim el cost d’oportunitat econòmic respecte a altres regions per no disposar dels diners que ens corresponen, dels diners que ens han correspost i pels diners de càstig pel deute que no hauríem de tindre. I, així i tot, l’important és tirar pedres contra els veïns del nord, els primers clients de les nostres empreses i germans culturalment històrics, i companys de greuges econòmics respecte a l’Estat, ens agrade o no…
Com he dit més d’una vegada, als valencians ens ix molt car pertànyer a aquest país i, per lògica, hauríem de ser els primers a voler tindre una gestió pròpia, ben lluny de la possibilitat d’un tracte tan nefast com el que estem patint des de fa segles.
Supose que és més còmode negar-ho tot seguint el que diuen els mitjans manipuladors, com si això ens haguera anat bé alguna vegada. Recordem-ho almenys quan en 2050 continuem sense corredor mediterrani operatiu ni cap avanç amb el finançament ni amb mil temes oberts amb l’estat i d’interès evident per als valencians. Potser no és qüestió de meninfotisme, sinó d’actitud perdedora directament. No vull això per al meu poble. I em repugna qui, no pot negar-ho, si ho vol demostrant-ho amb els seus fets: ens continuen volent «molls».
