La Teoria Relativa del Diner defén i dissenya la seua coproducció equitativa, universal, i neutral entre generacions. En «Un sistema monetari lligat a la vida» examinàrem com Stéphane Laborde quantifica aquest objectiu usant com a criteri principal l’esperança de vida. Suposant-la de 80 anys, veiérem que la coproducció anual de diner (CAD), creada per la totalitat dels membres de la comunitat, hauria de ser una quantitat entre el 5,63% i 9,66% de la massa monetària de l’any anterior.
Laborde exemplifica la proposta suposant que la Unió Europea adoptés el sistema, sent tots els habitants productors d’una part equitativa (el Dividend Universal-DU) de la CAD. Pren el nombre d’habitants de 2010, N= 330 milions, invariable per simplicitat. La massa monetària (M) d’eixe any a l’eurozona era d’uns 10 bilions d’euros. Usant la part alta del rang anterior (9,66%), la CAD de l’any inicial és 966.000 milions €, que sumats a l’anterior, donen una nova M=10,966 bilions, als quals tornem a aplicar el 9,66% per treure la CAD de l’any següent, etc. La massa monetària al principi de qualsevol any és 10,35 vegades la CAD d’eixe any (100/9,66).
Dividint la massa monetària entre el nombre d’habitants (M/N) tenim la massa monetària mitjana. I dividint la CAD entre N, tenim el DU anual. Doncs bé, la massa monetària mitjana expressada en euros augmenta cada any, com hem vist a dalt, però expressada en DU és constant i igual a 10,35 DU. I ací està la clau de volta de la teoria de Laborde, que vaig destacar en «La teoria relativa del diner»(1). L’increment de diners per coproducció equitativa no influeix en els preus mesurats en DU: si una casa es valora amb 2.000DU actuals, seria valorada amb 2.000DU en qualsevol any futur. I si la valoració canvia, serà per altres causes, no per un increment de la massa monetària que arriba equitativament a totes les butxaques.
El llançament de la moneda lliure Ğ1 (d’ara endavant juna) en 2017 no pogué ser universal (vegeu «Tirar pel dret»), sinó un projecte enllestit per 59 membres fundadors que, tanmateix, romangueren usant el terme DU, ja que és universal pel conjunt de membres. Escolliren que la coproducció seria diària i la iniciaren amb 1DU=10 junes. La CAD seria 10% de la massa monetària anterior, però l’aplicarien amb un 4,88% semestral (cada equinocci), perquè un 10% anual s’aconsegueix amb el 4’88% semestral emprant la fórmula del creixement compost. La CAD aniria incrementant-se cada període i, amb un nombre de membres invariable, el DU també.
El nombre de membres(2) començà a augmentar i, per tant, no s’acompleix el supòsit simplificador N invariable. Això obliga els conductors del projecte a revaluar el DU cada equinocci per tal de protegir el nucli de la teoria: una massa monetària mitjana, expressada en DU, constant al llarg del temps. En aquest moment 1DU=10,78 junes, a prop de l’inicial de 2017. El creixement de membres, dels 59 fundadors als quasi 8500 actuals, ha absorbit l’increment de la CAD. Si N s’estabilitzés, el DU començaria a créixer més.
Diumenge 5 de novembre aní a Silla, on se celebrà la Primera Trobada junista “València Sud”, una jornada de convivència, difusió (incloent-hi una xerrada informativa) i, és clar, un mercadet on la moneda és la juna. Com manca la universalitat, en els mercadets es reuneixen membres, que produeixen el DU diari, amb persones que, sense ser coproductors, tenen un moneder electrònic adient per a fer transaccions.
Jo tenia unes junes en un moneder que en vaig obrir ajudat per Iván Garcia, pioner del projecte al País Valencià. Iván manté una propera relació amb alguns dels fundadors i desenvolupadors francesos del projecte Ğ1, i li consulte els dubtes que em sorgeixen mentre prepare els articles sobre el diner coproduït. Fa uns mesos m’havia preuat l’esforç transferint-me unes junes. A més, vaig fer ús del sistema que organitzaren a la Trobada pels qui arriben solament amb euros a la butxaca. Com que pretén ser un projecte desvinculat de l’euro, de forma creativa tracten de diluir la imatge d’un tipus de canvi concret juna/euro. Entreguí a la canvista 12 euros. Per cada tres euros podia treure, aleatòriament, un paperet d’una bossa. N’hi havia amb les inscripcions 35, 40 i 45, un rang basat, naturalment, en l’observació dels preus dels mercadets. N’agafí dos de 45 i dos de 40, 170 junes que em donà en bitllets de 10 i 5 junes, usables solament pel mercadet d’eixe dia.
Perquè estimen vostés el poder adquisitiu del DU mensual [(30)·(10,78)=323 junes], els diré que em vaig gastar 205 junes en: 1 kg de taronges nàvel, 1 kg de magranes, 1 carabassa cacauet, 1 potet de paté d’olives verdes i ametlla, 1 terrina (450 g) de codonyat (els dos preparats casolanament), 1 ració de paella i 1 llauna de cervesa. Un DU modest per una creació equitativa de diner, lliure de deute.
A la fi del mercadet, els posseïdors de junes en bitllets podien entregar-los a l’organització, que els transferiria en forma de junes electròniques. A mi em sobraren 10 junes en paper que eixa nit mateixa tenia ingressades en el meu moneder. Els organitzadors podran usar els euros que han recollit de diverses maneres: pagant despeses que hagen tingut, comprant productes no peribles (potser d’herbolari) per a vendre’ls (en junes) en un altre mercadet, comprant ingredients per al proper dinar ofertat als assistents… Aquest diumenge, a més de la paella (5o junes/ració), hi feren un arròs melós de verdures.
Per a pagar les compres amb moneder sols calia escanejar el codi QR de la clau pública del moneder cobrador, com en el cartell de baix. També hi havia transaccions de preu obert i voluntari. Per exemple, a Telegram es difongueren les claus públiques dels moneders per a poder preuar els músics que amenitzaren el matí i els conductors de l’espai de jocs per l’esbarjo infantil.
(1) Recordava en el darrer paràgraf el que escriví el filòsof David Hume en la dècada de 1750 remarcant que increments de la massa monetària, equitativament repartits, no tenen influència sobre el poder adquisitiu.
(2) La condició de membre s’assoleix amb les certificacions de 5 membres ja existents, establint una xarxa de confiança.
