«Darrer diumenge d’octubre, el camí ja és ben sabut, eixiu a la carretera que cal aplegar-se al Puig».
La història i tradicions del meu país sempre m’han meravellat, i he tractat de conéixer-les d’una manera o una altra. Siga assistint o ajudant a donar-los la màxima repercussió a les xarxes.
Independentment de qui siga l’encarregat d’organitzar un acte en concret, sempre m’he vist representat en el valencianisme polític. Potser sempre he tingut molt present allò que va dir Joan Fuster de tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres.
El darrer cap de setmana d’octubre, a banda d’anar al Puig, també hi ha una cita obligada al meu poble natal amb la festa de la verema. Una trobada que tracta de reivindicar els nostres vins, els de Castelló. Des de l’IGP de Castelló fa anys que treballen per aconseguir la denominació d’origen dels vins de Castelló. Fita que suposaria una gran empenta per al reconeixement dels fantàstics vins propis i d’una tradició vitivinícola històrica. Si a banda de la reivindicació també pots gaudir de la companyia i la festa, doncs endavant. I una cosa heu de tindre clara, estimar i consumir els productes de la terra, també és fer país.
Per a ser sincer, era el primer cop que anava a l’Aplec del Puig. Moltes vegades havia volgut anar, però per diferents qüestions no ho havia fet. No vaig voler perdre’m res de tot allò que hi havia convocat, aleshores vaig pujar a la Muntanyeta de la Patà on vaig tindre l’oportunitat de saludar moltes amigues i amics d’Esquerra. Gràcies per la rebuda!!
A la Muntanyeta també hi havia els parlaments de dues companyes de l’activisme de carrer a les quals sols puc admirar per tota la seua lluita, i com resulta evident, doncs, tenia interés a escoltar-les. Zahia Guidoum de Decidim i Beatriu Cardona de l’STEPV-Intersindical Valenciana van estar molt encertades en les seues reivindicacions.
Una estona més tard vaig baixar de la Muntanyeta per assistir a l’acte organitzat pels nostres companys de Més. Un acte on va haver-hi una gran assistència i on vaig poder també saludar molts amics i coneguts, alguns dels quals també baixaven de la Patà. Enhorabona, companyes per la gran mobilització i pel gran dia festiu que vam passar.
Tenim sis mesos al davant per tornar a convéncer la ciutadania del País Valencià de la necessitat de revalidar un tercer Botànic. Perquè hem demostrat amb les nostres polítiques que posem els problemes de la gent al centre de la nostra acció política. Però sobretot, perquè encara són moltes les polítiques que ens queden per fer. El finançament que ens mereixem, la recuperació del dret civil valencià o la reciprocitat dels mitjans de comunicació en llengua pròpia, en són alguns exemples. Fer una anàlisi estricta de quina és la característica genètica de l’Estat espanyol, i com s’ha desenvolupat en aquestes dues legislatures del Botànic, ens ha de possibilitar continuar fent les polítiques adients per assolir reivindicacions històriques del nostre país, i donar arguments i orgull al nostre poble. Hem estat capaços d’assegurar la vida, que seríem capaços de fer en les nostres polítiques revertint aquesta situació.
Des de Compromís no podem mostrar-nos tous amb aquesta problemàtica, i ens hem de marcar l’objectiu de revertir aquesta situació, reivindicant d’una manera ferma els nostres interessos com a poble.
No ens equivoquem, companyes i companys, l’enemic està aquí fora, aquell que al llarg de tants anys ens va mantenir en la foscor. Ens hem de recobrar en la nostra unitat, des d’un País Valencià alegre i combatiu amb persones compromeses amb la llengua, la cultura i les tradicions del nostre estret i allargat territori, per continuar construint el País Valencià que volem.
