La DANA que ha causat danys als pobles del sud de la capital del País Valencià, no només ha causat les destrosses materials, sinó que també ha pres la vida de molts civils valencians. S’ha vist la força vital que té la població i les ganes de continuar endavant, tot i el malson que han viscut i que estan vivint aquests dies. Per contra, la informació que la població ha rebut per part dels mitjans d’informació no ha estat completa. Moltes valencianes i valencians han destacat a les seues històries d’Instagram i en diverses publicacions a Twitter (X) que la televisió i les notícies sols han ensenyat un 15% del que ells han viscut. No s’ha mostrat les dades totals de les persones desaparegudes i mortes.
En aquestes situacions, de vulnerabilitat, d’emergència, s’ha de parlar també de la renúncia «obligada» a ser tractat en valencià. En molts casos, no han pogut ser atesos en valencià. De fet, com vam veure el passat diumenge 3 de novembre, la població de Paiporta va llençar fang al president autonòmic, Carlos Mazón; al president de l’Estat, Pedro Sánchez i als reis Felip i Letícia. En diversos vídeos a Tiktok i a les històries d’Instagram s’observa el descontentament de la població enfront de la nul·la actuació política en aquesta crisi natural, social i que, segurament, també serà sanitària.
No són poques les imatges que s’han vist en xarxes socials amb el hashtag #Mazondimissió. Aquest senyor no ha actuat quan i com es devia haver actuat. Així, nombrosos col·lectius estan estudiant amb juristes si pot ser acusat d’un delicte d’homicidi imprudent. Si bé és cert que era una situació d’incertesa i que mai no s’hi havia trobat, podria haver avisat a temps. Recordem que l’AEMET va llançar l’avís d’alerta dies abans i el mateix dia va informar que hi havia alerta màxima.
A més, el govern de Mazón va decidir tancar la Unitat Valenciana d’Emergències. Imagineu la situació. És tan greu que en un dels milers de vídeos que hi ha, s’observa un civil parlant amb un bomber francès. Concretament, li diu que cap unitat d’emergències havia arribat encara a la població. Si Mónica Oltra va haver de dimitir per la falsa acusació que va rebre, aquest senyor ja hauria d’haver dimitit, hauria d’haver demanat perdó i s’hauria d’haver posat a treballar amb els civils. Faig un parèntesi per recordar que és molt important extremar les mesures d’higiene per netejar correctament els carrers. També us anime a oferir tanta ajuda com pugueu: donació de mascaretes, botes, pales, guants, menjar que no faça falta cuinar, etc. Busqueu. Hi ha molts punts de recollida.
Com comentava, en aquest tipus de situacions, la llengua es deixa de costat. L’any passat va morir la professora i sociolingüista Carme Junyent. En el seu últim article, «Morir en català», destacava com en un moment tan difícil com és la mort el personal sanitari no respectava la seua voluntat per ser atesa en català. En aquest cas, amb la DANA, molt personal d’atenció o inclús d’emergència ha atés en castellà a persones que els parlaven en valencià. Si habitualment ja és un conflicte, en aquest tipus de situacions ho és encara més. Repetisc: en una situació tan vulnerable com el risc de morir per una catàstrofe natural, en una situació tan vulnerable en què dues centenes i escaig de persones han mort.
Parlar valencià pot significar molt per a la població. Entendreu que no és el mateix ser valencianoparlant i rebre instruccions en castellà que rebre-les en la teua llengua. Aquest article té com a títol DAigNificA la llengua. Si us hi fixeu, podreu observar que les majúscules fan referència a la paraula DANA, però en conjunt, es llegeix la paraula dignifica. Mentre que en aquesta situació la llengua s’ha vist envilida, maltractada, l’objectiu és dignificar-la, fer-la gran, fer-la, al cap i a la fi, present. Senyores i senyors del Consell, parlen valencià. Serveis d’emergències, parlen valencià.
