Hi ha evidències que la disminució del benestar mental de les persones que estan en política, sovint, afecta negativament la resolució de problemes, la visió a llarg termini i la creativitat. Fins al punt de cremar-se la persona. Un cas molt conegut és el de l’exprimera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, que dimití i deixà el càrrec «sense forces».
Afortunadament, ja fa temps que es parla políticament, sense complexos, de millorar la salut mental de la població, com en aquest article. I també de la importància de les cures o la conciliació, especialment per les dones, com explica aquest article. Ara es comença a parlar del benestar mental dels nostres representats polítics.
La Fundació Better Politics, ha publicat una recerca titulada Meros mortales, que parla de la importància del benestar mental en els càrrecs públics.
Igual que no s’ha de banalitzar amb la salut mental de la població, sobre aquest tampoc.
Per què és un element clau per a conservar i potenciar la democràcia? En la investigació feta amb una mostra de candidats de centre i esquerra, es va trobar que un 70% de possibles futurs candidats dubtaven a presentar-se per por a l’exposició pública, a les amenaces en les xarxes d’internet, a la violència verbal, etc. Evidentment no parle dels polítics corruptes que tenen la cara de formigó. Especialment és un obstacle per a dones i líders de grups minoritaris, tradicionalment infrarepresentats en la política. Per exemple les dones de color en els EUA, pateixen més abusos en internet que els polítics blancs.
De manera que la gent que pensa a fer el pas a càrrec públic, pot quedar silenciat el seu missatge al no presentar-se per la por, real, a les repercussions negatives. Conec a un militant de Compromís, que militava en la UPV en els anys 80, caminar pel seu poble i haver d’aguantar sovint a veïns seus cridar-li enmig del poble: «Ves-te’n fora, catalaniste» i coses per l’estil. I coses més fortes que s’han hagut de patir.
Especialment en partits que no són de l’statu quo, acceptar un càrrec, sovint vol dir: patir atacs violents per part dels altres partits, ansietat enfrontant-se a conflictes, amenaces contra la seua família, llargues jornades laborals, ciutadans que et paren en el carrer i es posen a explicar-te el seu cas, deixar el teu treball amb la incertesa de trobar-ne un de nou quan acabe la teua carrera política, sensació d’estar desbordat de feina, atacs amics, etc.
La política, com insistisc sovint, a més d’una activitat ideològica és també i, fonamentalment, un assumpte social. Com indica el report, molts càrrecs polítics, sobretot dones, per temor a les reaccions del veïnat, no interactuen amb els seus electors per les possibles reaccions desagradables o violentes. Així, com coneixerà la ciutadania les seues propostes i la votaran si no pot parlar amb els seus possibles votants?
L’informe revela que els polítics en actiu tenen un benestar mental inferior al dels empleats de serveis d’emergència, que solen estar prou tocats. Un 41% dels enquestats reporten benestar mental baix o molt baix. Aquesta xifra és alarmant, especialment quan es compara amb altres professions d’alt estrés, com la policia o el personal d’ambulàncies.
En l’informe s’indica que més del 50% dels polítics enquestats tenen l’estigma, la vergonya de demanar ajuda a professionals de l’ajuda psicològica per cuidar el seu benestar. Per tant, estar bé mentalment és un acte de servei polític, ja que és probable que ajude a representar millor els seus electors.
Com a psicoterapeuta he vist com clients particulars meus tenien l’estigma de: «Vaig al psicoterapeuta = estic boig» i, per tant, amagaven el seu estat anímic al seu entorn, no siga que pensen que està «mal del cap».
A pesar de tots aquests elements adversos, com aguanten més o menys els càrrecs polítics? Els polítics entrevistats consideren la seua labor com un privilegi i se senten satisfets per representar les seues comunitats. Això és el que els manté amb un cert equilibri. A voltes precari.
Recentment, un alcalde client meu em va convidar a un acte festiu al seu poble. Allà em trobe a un altre càrrec que sap que l’alcalde és client meu i em diu: «Has vingut a veure com parla per millorar les seues intervencions en públic?». I li vaig contestar que no, que m’havia convidat a la festa i jo estava relaxat gaudint de l’acte. I després em vaig quedar pensant en l’estereotip que molts polítics tenen del meu treball: ajudar a parlar en públic o enfocar els discursos, quan el meu treball és molt extens: aprendre a prioritzar i planificar, superar pors d’exposar-se en públic, a guanyar aplom en situacions fotudes, incrementar l’agilitat mental… Inclús un alcalde em deia que quan s’anava a gitar, li venien mil assumptes al cap i li costava agafar el son i l’endemà estava cansat. El vaig ajudar a deixar de banda els pensaments i a dormir plàcidament i així estar descansat al matí i ser més productiu!
I si ajudar els líders polítics democràtics a exercir bé la seua tasca contribuïra al fet que les nostres comunitats passaren de sobreviure a prosperar?
Quan alguna vegada algú ha vist el videotestimoni del meu client més conegut, Joan Ribó, li sobta que ell parle de: «estabilitat emocional», «equilibri intern, tranquil·litat interna».
Els resultats de la recerca encaixen perfectament amb la meua experiència professional ajudant a càrrecs públics de partits valencianistes i esquerrans. Si una regidora està inquieta i nerviosa quan enregistra un vídeo, no sols és un problema del mal rotllo que transmet a l’audiència. Pot ser pitjor la menjada de coco que es fot que no li permet centrar-se en altres temes importants durant les hores següents i estar de mala hòstia amb tothom.
Com diu l’informe, per descomptat que un enfocament de treball individual és limitat. Idealment, es necessiten canvis estructurals i normatius en el rol en els partits i en les institucions. El primer pas seria que els partits polítics d’esquerres, es conscienciaren que la formació en aquestes qüestions és fonamental per al futur de l’organització. I com que sovint no ho fan, li toca fer-ho als càrrecs individualment.
Els autors de la recerca plantegen fer canvis estructurals rellevants en la professió política per a fer-la més sostenible dins del seu partit o en les seues plataformes electorals: el canvi es produeix de dins cap a fora.
Anime la persona lectora a llegir-se l’informe. Dona pistes de la importància de millorar l’equilibri mental dels nostres polítics per fer millor política.
Per tant, un primer pas és demanar ajuda per exercir millor la seua tasca política, millorar la societat on vivim i potenciar la democràcia. Cuidar-se primer, per cuidar els altres.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
