Els pressupostos del Consell presidit per Carlos Mazón no són neutres: són una declaració oberta contra els drets socials, el territori i el futur del País Valencià. Lluny de garantir cohesió, justícia i benestar, aprofundeixen les desigualtats, afebleixen els serveis públics i consoliden un model de país al servei d’una minoria privilegiada.
Amb aquests comptes, el govern redueix o menysté les partides destinades a millorar les condicions de vida de la majoria social: menys recursos per a l’educació, la sanitat, els serveis socials, l’habitatge o la igualtat. Mentre es retallen drets, es beneficien les grans fortunes amb regals fiscals, es finança la propaganda ideològica i es mantenen xiringuitos reaccionaris.
La sanitat pública, cada vegada més col·lapsada i precaritzada, rep menys inversió real. L’educació veu paralitzats programes essencials per a la inclusió i la igualtat d’oportunitats. La cultura i la llengua pròpia són menyspreades o directament atacades. L’accés a l’habitatge continua sent un problema estructural, sense polítiques valentes que hi donen resposta. I els serveis socials es veuen desbordats davant una realitat que el Consell prefereix ignorar.
A més, aquests pressupostos agreugen la desigualtat territorial. No hi ha cap aposta seriosa per un model productiu sostenible ni per un desenvolupament equilibrat entre comarques. Mentrestant, el territori es veu amenaçat per requalificacions, macroprojectes, turistificació massiva i impunitat empresarial.
Tot plegat s’executa de la mà de l’extrema dreta, amb qui Mazón ha pactat per impulsar una agenda política regressiva, antisocial, antifeminista, antivalenciana i antidemocràtica. Junts han aprovat mesures que posen en risc els drets de les dones, de les persones LGTBI+, de la infància, de les persones migrants i del conjunt de la classe treballadora.
La gestió de la DANA és el reflex més dramàtic d’aquesta manera de governar. Amb 230 víctimes mortals, pobles devastats, camps arrasats i vides trencades, el Consell ha actuat amb fredor, autoritarisme i desconnexió social. Ha optat pel silenci institucional, ha invisibilitzat les víctimes i ha encarregat un pla de reconstrucció a una empresa privada, al marge dels comitès locals d’emergència i reconstrucció, de l’Acord Social Valencià, del teixit associatiu i de les persones afectades.
Aquest és un Consell que gira l’esquena al poble i governa per a una elit. Per això, cada vegada més veus reclamen la dimissió de Mazón i un gir radical en les polítiques públiques: un pla de reconstrucció just, participatiu i arrelat al territori, i unes institucions que escolten i actuen al costat del poble.
Davant aquesta situació, la societat valenciana ha respost amb determinació i fermesa. S’han convocat manifestacions mensuals massives, i el passat 29 de maig es va celebrar una vaga general promoguda pel sindicalisme de classe alternatiu i els moviments socials, amb un seguiment destacat arreu del país i el suport d’organitzacions de diversos territoris de l’Estat i d’àmbit internacional. Aquestes mobilitzacions no han sigut només protestes puntuals, sinó una expressió de força col·lectiva i de voluntat de canvi. Una advertència clara al Consell i una crida a continuar construint alternatives transformadores des dels carrers, els barris, els pobles i la classe treballadora organitzada.
Ara cal mantindre i ampliar aquesta mobilització social, laboral i ciutadana. Una resposta sostinguda en el temps que no s’ature mentre el govern persistisca en les seues polítiques antisocials, privatitzadores i destructores del territori. No es pot descartar una nova Vaga General els pròxims mesos si Mazón i el seu govern continuen per aquest camí.
Les valencianes i els valencians no poden continuar sotmesos a un atac sistemàtic contra els seus drets i el seu futur. Per les víctimes de la DANA, per les treballadores i treballadors, pels col·lectius socials més vulnerables i pel conjunt del poble valencià: cal impulsar i mantenir una mobilització general sostinguda.
