Pedro Sánchez va escriure en la carta a la ciutadania que tant l’extrema dreta com la dreta extrema estan enfangant la democràcia espanyola. Sembla que el president espanyol s’acabe d’assabentar que la dreta mediàtica ha posat a funcionar allò que Umberto Eco va anomenar «màquina del fang», quan fa dècades que està en funcionament. Només cal recordar els atemptats de l’11-M, totes les querelles a Podemos, els joves d’Altsasu, les denúncies a Willy Toledo o el cas Mónica Oltra, entre tants altres exemples. En realitat, el que li ha passat a Sánchez és que no va saber reaccionar a temps.
No obstant això, el president socialista ha aconseguit el que volia: que la militància eixira en massa als carrers i que altres partits com Sumar tancaren files amb ell. Una altra jugada mestra que afavoreix, realment, a reforçar el bipartidisme que tant enyora l’establishment. El PSOE, per tant, es presenta com un mal menor davant la ciutadania progressista i això farà que puga arrapar vots en les eleccions catalanes, perquè en les europees de juny els socialistes ho tenen difícil.
En la seua compareixença davant els mitjans de comunicació Sánchez va dir que tot açò que ha passat és un punt i a part. Ho va especificar més quan va dir que treballarà per una regeneració pendent de la democràcia. Però a quina regeneració democràtica es refereix? Quan el PSOE va aconseguir unir forces per a efectuar una moció de censura contra M. Rajoy l’any 2018, va dir que eliminaria la Llei Mordassa, però sis anys després encara no ho ha fet. S’atrevirà a desmantellar una llei mitjançant la qual han sigut jutjades persones que han defensat un desnonament o un referèndum? Quan la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, li va dir a Joan Baldoví en el Parlament que la reforma d’un finançament just per al País Valencià no estava en els seus plans prioritaris, seran capaços d’arribar a un pacte pel repartiment equitatiu de la riquesa? Quan es diu que les institucions judicials estan tacades per l’ombra del franquisme, seran capaços de reformar-les i democratitzar-les de veritat? Quan Ábalos va dir que la vivenda és un bé de mercat i no un dret, s’adonaran que hi ha especuladors -bancs i rendistes- que s’aprofiten dels preus dels habitatges i que això dificulta la vida de les persones? Quan Ursula von der Leyen transmet a la ciutadania que ens preparem per a un escenari de guerra, reconeixeran l’Estat Palestí i que amb el negoci de les armes no s’arribarà mai a la pau?
Vivim moments en què la política deriva cap a la futbolització, és a dir, una política espectacle que ens fa estar pendents a tota hora de les xarxes socials, de les declaracions dels polítics, de les seues jugades mestres, dels pactes, dels insults, però no veiem un canvi real en les nostres vides. Al cap i a la fi, no ens hem de fer il·lusions de cap classe, perquè no sembla que aquesta regeneració a la qual fa referència Pedro Sánchez serà un trencament radical amb 1978. Ni de bon tros.
