Durant tota aquesta setmana i part de l’anterior els programes informatius de les ràdios i televisions han fet esforços increïbles per mirar de convèncer la clientela que això que ha passat amb el Tribunal Constitucional, que al final ha impedit que al Senat es pogués debatre i votar una reforma legal, era un fet gravíssim i sense precedents en els «quaranta quatre anys de democràcia». En la principal cadena de la televisió estatal, fins i tot, van arribar a l’extrem d’interrompre la programació a mitjanit, per emetre en directe els discursos solemnes de la presidenta del Congrés dels Diputats, del president del Senat i del secretari del Consell de Ministres, dient tots tres que estaven compungits per la deriva antidemocràtica del tribunal, però que acatarien les mesures dictades.
El cert és que ningú semblava fer-los ni mica de cas. La població ha seguit els agitats esdeveniments parlamentaris i judicials de les darreres setmanes amb un escepticisme glaçat, i ni tan sols s’ha incrementat el percentatge d’insults o d’acudits que la gent dedica diàriament als polítics. No s’ha venut ni un diari de més. Ni cap multitud s’ha congregat a les portes d’aquell bunyol d’edifici on hi ha la seu del Tribunal Constitucional, per cridar improperis contra els jutges eufemísticament anomenats «conservadors» i animar els jutges més eufemísticament encara anomenats «progressistes». Ni a l’inrevés, per encoratjar els ultraconservadors i cridar improperis als pseudoprogressistes. I no és que tothom es dedique aquests dies a comprar torrons i regals de Nadal i que això els despiste i els desoriente políticament. No, políticament estan orientadíssims i assabentats de tot el que ha passat.
Per exemple, saben perfectament que l’any 2017 l’Estat obrí un concurs de mèrits en la carrera judicial per veure quins jutges eren els més fanàtics de la unitat d’Espanya i quins tenien més traça, i menys escrúpols, a l’hora de reprimir. I parlem de jutges com podríem parlar de fiscals, perquè els uns i els altres formen part del mateix paquet i ensenyen les mateixes dents. La qüestió és que de seguida es va veure que hi havia ganes d’exhibir el garrot. Això sí, inflant el pit sota la toga i dient-se els uns als altres que calia salvaguardar la Constitució, l’estat de dret i no sé quines altres coses. Els diaris i les televisions els encoratjaren a tirar endavant i, a mesura que anaven descarregant garrotades judicials a tort i a dret contra la població catalana, la claca espanyolista els aplaudia les gràcies. Així, es dedicaren a fer tot el possible per boicotejar el referèndum sobre la independència i, quan no van poder aturar-ne la convocatòria, enviaren la policia a atonyinar els milers de persones que havien anat a votar i que s’havien quedat a defensar els col·legis electorals. Van intentar atemorir més de set-cents alcaldes que estaven disposats a cedir locals perquè la gent votés, van ordenar escorcollar les conselleries, van processar per sedició polítics i líders de moviments socials, van dictar ordres internacionals de captura i extradició contra els exiliats, van suspendre les sessions del Parlament de Catalunya, van inventar acusacions contra els activistes dels Comitès de Defensa de la República, van exculpar i absoldre policies violents, van ordenar l’espionatge dels polítics independentistes i de les seues famílies, van interferir reiteradament en l’elecció del president de la Generalitat i quan, finalment, va ser elegit Joaquim Torra, no van parar fins que el van expulsar del govern.
Ara resulta que alguns comentaristes televisius pagats pel PSOE s’estripen dialècticament les vestidures perquè els jutges «conservadors» del Tribunal Constitucional impedeixen un debat i una votació al Senat. I, naturalment, ningú ho troba tan estrany. Al capdavall, després de tot el que han fet a Catalunya amb el consentiment general i entusiàstic de la població d’Extremadura, de Castella, d’Aragó, d’Andalusia…
