Anem al gra. Tots coneixem els fets i l’agreujament immens de les conseqüències del desastre per la priorització de l’actual consell en: 1. destruir la cultura valenciana; 2. fomentar obstinadament una cultura castellana que mai ha sigut nostra; i 3. treure’n profit (beneficis a empresaris i comissions per a ells). I a costa de descuidar o ignorar serveis tan absolutament bàsics com la prevenció i les emergències. Moralment haurien d’haver dimitit des del moment zero i més tenint en compte l’absoluta ineptitud que ha suposat un agreujament de les conseqüències amb un abandonament inexplicable de la població. Colló, que se suposa que són el seu poble! Al que havien de defensar!
Els de Madrid, tal com es podia esperar havent ocorregut la desgràcia en territori NO castellà, ens han deixat a la nostra sort sense deixar de fer càlculs (electorals i en dies per a restablir l’AVE a la platja). Hauria estat bé que es mobilitzaren amb una dècima part de l’eficiència que mostraren per desplegar els piolins l’1-O. Seria inexplicable que no tinguera conseqüències radicals per a uns i altres quan tornem a les urnes més enllà del pur masoquisme.
Però si ells s’entesten a deixar brutalment clar i sense gens de vergonya que no els importem, les xifres encara ho fan més evident. Som una platja i una colònia a la qual espoliar. Res més. Per a eixa Espanya a la qual milions de valencians s’entesten a amar, no som més que això. Tenim un deute insuportable, provocat perquè ens fan pagar més del que podem, i del que damunt acabem pagant una quantitat aberrant en interessos. Uns pressupostos nacionals que ens deixen a la cua dels territoris. Sempre. Cada any. Sistemàticament. Ens impedeixen dedicar recursos a obres tan bàsiques (ara resulta més que evident) com canalitzar o ampliar barrancs i tampoc els pressuposten ells, però sí que tenen diners per a les seues obres faraòniques com soterrar la M30 per comoditat. I ens fan pagar a nosaltres cada obra important que no tenen problema en pagar en molts altres territoris (Túria, soterrament de trens a València i mil exemples més).
El tracte als valencians no és que siga només humiliant, és inhumà, propi d’esclaus, els retrata amb una nitidesa que fereix, els deixa com al que efectivament són: unes bèsties inhumanes defensores del seu imperi castellà a costa de tot. I quan dic tot, vull dir tot i tots, com malauradament els fets no deixen d’insistir en deixar en evidència.
No mereixem eixe tracte. No mereixem ser ciutadans de la cua perquè un bon país no deixaria ningú a la cua. No mereixem que cap dels partits nacionals siga capaç d’exigir la condonació d’un deute que ens ofega tant o més que la pitjor de les «danes». Són incapaços d’oferir-nos un tracte fiscal just perquè la seua raó de ser és espoliar-nos. I tots sabem que, malauradament, no m’equivocaré quan predic que les ajudes amb les quals ara s’omplin la boca aniran reduint-se fins a desaparèixer, deixant-nos, una vegada més, amb el cul a l’aire. Ho sabem. Ja ho hem viscut.
De veritat, paga la pena viure així de malament?, formar part d’un estat capaç de donar eixe tracte als que se suposa que són els seus iguals? Et demane uns segons per respondre raonadament a aquesta pregunta. Mereixem tot açò? Sabem que no canviarà ni un pèl si manen uns o altres perquè els dos defenen exactament el mateix tracte, com és evident no d’ara, sinó de fa dècades. Una evidència que sembla no voler veure Compromís. De veritat volem seguir perseguint la carlota amb les seues promeses mai complides?
En el seu dia vaig dir que als valencians ens calia un full de ruta i que anàrem donant passos conforme l’estat anara incomplint punts bàsics que tots (ells també) sabem que mereixem, i que eixos passos ens dirigiren cap a un punt final anomenat independència. A la merda. Hem d’exigir ja la condonació del deute il·legítim i hem d’exigir ja les claus de la caixa: recaptar els nostres impostos i negociar com fa el País Basc cada any… I si estem per baix de la mitjana, ens aplicarem la solidaritat que no ens apliquem. I quan ens recuperem, si ho fem, pagarem el que ens corresponga, que ningú ho dubte. Hem d’exigir transparència absoluta en el repartiment de cada euro.
I si no són capaços de fer una cosa tan bàsica, o una vegada més intenten frenar-nos amb excuses i proses, considerem deixar de pagar el que ja no tenim per pertànyer a un país no ha deixat mai de maltractar-nos. Si l’únic que ens poden donar és eixe maltracte, aleshores millor sols. Que no ho dubte ningú. Ni ells. Especialment ells.
