L’atac de la resistència palestina –als mitjans s’ha parlat de Hamàs, però aquesta és la primera mentida, ja que ha estat cosa d’una desenes d’organitzacions, incloses esquerranes i laiques- contra Israel el passat 7 d’octubre ha desencadenat una cacera de bruixes des dels mitjans de comunicació més majoritaris, però també des de la dreta política, exigint «condemnes al terrorisme». Una cacera de bruixes on qualsevol context, intent d’explicació, matís o, fins i tot, condemna que incloguera una crítica a Israel passava a ser automàticament etiquetada com a «complicitat amb Hamas».
Encara que podríem trobar desenes d’exemples d’aquesta campanya, el meu preferit és un vídeo editat pel Partit Popular, una formació que, encara que conservadora, assegura ser «moderada i seriosa».
?#RT para que se sepa.
Contra Israel?ﾟﾇﾱ
Apoyan Palestina?ﾟﾇﾸ
Justifican Hamás?
ELLOS?Los socios de Sánchez. pic.twitter.com/zBLdWLJ4gI
— Girauters ?ﾟﾇﾸ (@Girauters) October 11, 2023
Al vídeo s’acusa els «socis del govern –bàsicament l’esquerra- de posicionar-se amb Hamàs». Per a provar-ho enllacen diferents talls de veu de diferents dirigents polítics on, bàsicament, no hi ha ningú que «es posicione amb Hamàs», sinó que emeten crítiques totalment legítimes a les polítiques d’Israel o defensen el dret a la defensa dels palestins davant d’una situació d’ocupació, tal com la defineixen organitzacions tan sospitoses com l’ONU.
Al final del vídeo s’explica el motiu d’aquesta terrible preocupació del PP per les posicions conegudes i reconegudes de l’esquerra. I és que els Estats Units no han convidat l’estat espanyol a signar un comunicat urgent de suport a Israel juntament amb el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia.
Al marge de què casualitat no implica causalitat i en aquesta llista falten molts països, alguns governats per socis del Partit Popular, podríem concloure que aquest és el menor dels problemes del vídeo. Per començar podríem recordar com va acabar la història l’anterior vegada que el PP es va obstinar a alinear l’estat espanyol en les estratègies dels EUA a l’Orient Mitjà.
Però, per a mi, el més greu és que el que està fent el PP no és no condemnar el terrorisme, tal com exigeix a tothom –i que a més ho faça en els termes i condicions que ell decideix- sinó que vol encoratjar i ajudar els terroristes. S’hi vol alinear i ser-ne còmplice i, de pas, fer-nos-en còmplices a tothom. Com quan Carlos Mazón va decidir il·luminar la façana del Palau de la Generalitat amb els colors de la bandera israeliana.
Perquè a aquestes altures ja és impossible negar que el que està fent Israel a Gaza és un acte de terrorisme d’estat. És així com es descriuen els càstigs col·lectius a la població civil, mitjançant armes de guerra –incloses algunes prohibides, com les bombes amb fòsfor blanc-, bombardeigs indiscriminats, bloqueig i privació dels subministres més bàsics, entre altres.
Per sobre el soroll de les acusacions d’antisemitisme a qualsevol que se solidaritze amb el poble palestí, ressonen les declaracions de membres del govern israelià, com la ministra de la Dona, May Golan, qui va afirmar que «algunes ànimes fràgils i beates estan explicant que la majoria dels residents de Gaza són població civil no implicada, per la qual cosa no hem de fer-los mal. Res d’això. Hem de destruir-los fins a la medul·la». O el mateix primer ministre. Benjamin Netanyahu, difonent des del seu perfil a Twitter la destrucció de blocs de pisos on viuen centenars de civils.
???? May Golan, ministra de los Derechos de la Mujer: “algunas almas frágiles y santurronas están explicando que la mayoría de los residentes de Gaza son población civil no implicada, por lo que no debemos hacerles daño. Nada de eso. Tenemos que destruirlos hasta la médula”. pic.twitter.com/ONJKUHLUOC
— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) October 11, 2023
En el moment de redactar aquest article, el balanç era de 1.500 palestins morts, inclosos 500 xiquets, 12 treballadors de l’ONU i cinc periodistes. I això sense parlar del bombardeig d’hospitals o combois humanitaris i els pogroms i atacs a civils a Cisjordània o el mateix estat d’Israel pròpiament dit.
Perquè, a diferència de la propaganda proisraeliana, que ha hagut d’inventar històries mai contrastades, com la decapitació de nadons, els xiquets tancats en gàbies o la violació de dones, la banda palestina no necessita inventar-se cap atrocitat.
Resulta horrible observar com, tot i aquestes salvatjades, no només no es condemna el terrorisme d’estat israelià, sinó que se’l justifica i se li dona un suport obert per part de governs que es consideren democràtics.
