«Quan vas ser alcalde, vas ficar la pota fins al fons». «No tens ni put* idea del que parles.» «Eres un inútil integral» Això són algunes coses que li deia el portaveu del PP a un client meu en el ple municipal. Més unes quantes falsedats sobre la seua vida personal.
Aquest regidor de Compromís en l’oposició m’explicava com el portaveu dels populars li anava amollant tantes invectives que quan li tocava el seu torn de paraula volia contestar a tot i es bloquejava del cabreig que tenia. I clar, volia rebatre cada qüestió i entrava en el marc del seu adversari. I encara acabava pitjor. A la nit li costava dormir i quan ho aconseguia, dormia inquiet i quan s’alçava no hi havia descansat prou i anava pegant tombs.
Un assessor convencional li haguera dit: «No et deixes arrossegar pel que diu el teu oponent, centrat en allò que vols contestar i com vols contestar, en el teu enfocament, en les teues propostes». Aquest és un consell molt encertat, però no seria suficient. Aquelles mentides li tocaven emocionalment i el feien sentir insegur en el fons. No notava la falta de confiança en si mateix. I a penes era conscient de les repercussions emocionals negatives que tenia en la seua conducta.
I aquest és un nou exemple del fenomen psicològic de «No penses en un elefant» en l’àmbit mental, volia negar aquelles mentides i manipulacions i en fer-ho acabava cremant-se en ells. Com he insistit en algunes ocasions, com aquesta o aquesta, aquest fenomen no sols és un assumpte de comunicació, sinó també de com s’influeix l’individu a si mateix i les conseqüències emocionals en com se sent i com s’expressa, com he comentat en algun article.
Perquè el regidor sense adonar-se’n es ficava mentalment en la posició del seu adversari. En ser un moviment emocional inconscient, no s’adonava que ell mateix es posava en una posició d’impotència, de debilitat i era incapaç de centrar-se en els seus plantejaments.
Quan em vaig adonar de la seua manera de funcionar mentalment, el vaig guiar perquè es quedara en la seua posició i atenguera els seus valors i experiències i així guanyar confiança i seguretat en el mateix.
Li va requerir molt pràctica mental per mantindre’s des d’allò que volia expressar, no com a reacció vehement, sinó amb la ment freda, des d’una base sòlida.
Ara, quan li amollen una bateria de mentides, distorsions, etc., evita descol·locar-se i perdre els papers de manera que respon reflexivament i consistent amb els punts que ell vol transmetre al seu públic. I el seu públic se sent reconegut en el que expressa.
Sovint, quan ajude regidors, els haig de recordar que, si no tenen un adversari polític amb el qual poder argumentar, té poc sentit esgrimir raons per al contrincant i menys entrar en què diu. En canvi, té molt de sentit d’argumentar en termes comprensius per als ciutadans que veuen el ple municipal. En alguns pobles que tenen TV municipal, el ple de l’ajuntament és tot un entreteniment per a una bona part de la població. A més és un enfocament útil per anar creant un viver de votants.
Sovint els regidors enfoquen les intervencions polítiques sense càlcul electoral al llarg de la legislatura, solen ser més enceses. Si està en el govern se sol enfocar en gestió, gestió, gestió. I la pregunta sempre és: «El teu públic coneix el que fas? Ho valora?» Perquè el polític sol estar tan immers en la seua activitat que es pensa que tot el món sap el que ell sap.
I sovint no sols és cosa de regidors de pobles. Té a veure amb la capacitat d’analitzar les repercussions mediàtiques del que expresses. Vaig llegir el cas d’un president d’un estat hispanoamericà que després va ser alcalde de la capital. Quan governava la ciutat anava a inaugurar una obra i aprofitava per a malparlar de l’oposició. I ho feia sistemàticament en cada acte. El resultat era que els periodistes li prestaven més atenció a l’opinió negativa que tenia de l’adversari, que a l’obra inaugurada pròpiament. De manera que en les publicacions, i sense ser conscient, es feia propaganda a l’oposició.
Si vols aprendre més sobre el tema, en el meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política, tens més exemples.
Per tant, un enfocament clau és contestar a l’adversari, no el que ell vol, mossegant l’esquer repetidament, sinó posant davant les pròpies pautes i principis i expressant-los de forma convincent i serena.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
