En primer lloc, tot el meu suport als damnificats de les inundacions. Estic emocionat per la resposta dels voluntaris, especialment dels joves, i de la generositat de la gent donant articles de primera necessitat.
Que la DANA tan intensa i destructiva que hem patit està afavorida pel canvi climàtic, ja ho han confirmat experts com Victòria Rosselló, cap de meteorologia d’À Punt o Antonio Turiel, expert en oceanografia i investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), per posar dos exemples.
Llegint i escoltant les notícies vull aportar formes útils de comunicar la connexió entre fenòmens meteorològics extrems (sequeres, vents molt forts, etc.), en aquest cas inundacions tan virulentes amb la crisi climàtica.
Els consells que donaré estan basats en les recerques de Climate outreach. Probablement, és l’entitat mundial que més treball fa sobre com comunicar eficaçment el calfament del planeta. No en termes de ciències físiques, sinó en termes psicològics i comunicatius.
En el cas de les actuals inundacions del País Valencià, és molt important deixar de parlar de «desastres naturals». Una DANA és un fenomen típic de la Mediterrània que pot arribar a ser destructor, però no necessàriament. Per això, més que parlar dels efectes de la DANA (sigla de depressió aïllada en nivells alts), que és un concepte científic, millor parlem d’inundacions, que és un concepte que és visualitzable.
Aquesta incommensurable inundació que vivim té una part molt important que és artificial. És fonamental connectar-la explícitament amb l’activitat humana.
La primera activitat humana és la imprudència del president Mazón d’haver tardat tantes hores a alertar a la població.
La segona són les construccions que s’han fet en els cursos naturals de l’aigua, que, en ser zones inundables, s’han inundat. També tenim exemples de com es poden evitar o atenuar les conseqüències negatives. Un cas particular és Alzira, que sabent que hi ha inundacions des de fa segles, en les dues últimes legislatures s’han preparat per a minimitzar els efectes de les inundacions. En el pòdcast de La veu, minut 1:02:40 podeu escoltar l’explicació de Xavier Pérez regidor de l’Ajuntament.
Sabent que aquesta DANA ha sigut inusual i potenciada pel caos climàtic, cal parlar de la connexió entre el consum de combustibles fòssils (transport, indústries, alimentació, etc.) i el calfament de planeta.
Cal associar l’oratge extrem amb l’activitat humana, tal com indiquen les entitats especialistes en comunicació de la crisi climàtica. La població té nocions difuses de per què es produeix, per tant, s’ha de concretar.
L’IPCC (l’organisme promogut per l’ONU que investiga el clima) va contractar a Climate Outreach per saber com comunicar el calfament del planeta i una conclusió va ser: «Allà on la ciència permet, parlar sobre el nexe entre l’oratge i clima és crucial, encara que idealment és abans de (més que durant o després que) un ocórrega un succés d’oratge extrem. Això ajuda a normalitzar la idea i impedir els comunicadors que apareguen oportunistes.»
En aquest cas hem de felicitar a l’equip de meteorologia d’À Punt per haver avisat amb dies d’antelació de les inundacions. Per millorar-ho podien haver dit que podia estar relacionat amb la crisi climàtica.
I no és simplement informar. Un aspecte molt important és, sempre, sempre, sempre, indicar quines accions es poden emprendre. És l’anomenat principi d’efectivitat. Si diem que hi ha un problema, cal dir què es pot fer i és clau que estiga a l’abast de la població perquè la gent se senta útil i comence a implicar-se en conductes benignes climàticament.
Per exemple es pot dir que per reduir la contaminació que provoca el calfament de la Terra, és pot contractar la llum a una cooperativa d’energia neta, incrementar els vegetals en l’alimentació, usar intel·ligentment l’electricitat, ús del transport públic, etc.
En el llibre que pròximament publicaré, Deixar de ser el germà xicotet de la política, resumisc quatre informes de Climate Outreach sobre com comunicar el canvi climàtic que són molt pertinents:
Com comunicar la incertesa dels models climàtics. Ni un meteoròleg, ni un climatòleg té l’absoluta certesa del que passarà ni en els pròxims dies, ni en les pròximes dècades. Ara bé, segons com s’expressen poden comunicar més eficaçment. En El manual de la incertidumbre, diuen que millor que utilitzar la paraula «incertesa» és millor parlar de «risc», ja que el primer crea dubte i el segon activa a les persones. O és millor començar amb el que saps, que no amb el que no saps, perquè crea més seguretat del coneixement que s’està expressant.
L’aire que respirem. Curiosament, la majoria de la gent no relaciona inundacions com la que hem patit amb el canvi climàtic. En canvi, una cosa visible com els fum o «les boines» de fum en les grans ciutats són molt més eficaces per a implicar a la població en el calfament del planeta. En l’informe The air we breathe, ens posa un exemple senzill de com fer la connexió:
«Actualment, la qualitat de l’aire és roí en algunes àrees urbanes del Regne Unit i el canvi climàtic pot afectar la qualitat de l’aire que respirem. Hi ha altres factors que afecten la qualitat, per exemple, la contaminació dels motors dièsel o dels negocis i la indústria, que també causen el canvi climàtic. Però especialment en els centres urbans, les temperatures canviants poden empitjorar els punts calents de contaminació durant les onades de calor en el que es coneix com a esdeveniments d’estancament on l’aire no circula bé.»
Com comunicar la transició energètica. Un aspecte cabdal per frenar la crisi climàtica, és el canvi de model energètic. En Climate Outreach feren una recerca, Un futuro completamente renovable, on han trobat maneres de comunicar més eficaces perquè la gent assumisca fàcilment el canvi de paradigma energètic.
Per exemple és millor parlar d’energies brutes (petroli, gas, etc.), que no de combustibles fòssils o d’energies netes que de fotovoltaica, eòlica, etc. Per què? Per què és molt més comprensible i desitjable per a una majoria de persones les coses netes que les brutes. En l’informe hi ha multitud d’enfocaments útils, fruit del treball de recerca empírica que feren.
Imatges climàtiques. Un dels projectes més interessants de Climate Outreach és Climate Visuals. En el web es descriuen les conclusions dels estudis de com impacten certes imatges del canvi climàtic. Per exemple les imatges com les dels ossos polars, que fan uns anys eren tan populars, no funcionen. Sempre han de ser d’impactes locals, de realitats pròximes amb les quals les persones es poden sentir identificades. O quan mostres les causes del canvi climàtic, fer-ho a escala. No mostres un cotxe amb un conductor, sinó una autopista plena de cotxes i si es veu el fum, encara millor. Pots consultar The seven Climate Visuals principles (Set principis visuals del clima) per a més detalls.
Tot això pararà la crisi climàtica? Òbviament no. El que sí que començarà a entrar en la ment de les persones les possibilitats de fer alguna cosa en positiu i involucrar-se.
Per què no és important el nivell de vida, sinó la qualitat de vida i que, amb poca energia, es pot viure plenament.
Es pot canviar el sistema social, consumista, alimentari, econòmic i industrial. I mantenir la qualitat de vida per gaudir-la. I podem influir més del que pensem, quan ens comuniquem massivament de les noves maneres.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
