Convinguem per a una aproximació en aquest entorn, en considerar el terme nació com una mostra d’etnicitat, de considerar el sentit de poble com prevalent, i ideologia com a opció política oposada al valor anterior i que apunta a conceptes teòrics més que a uns de socials. En el primer cas es defensaria una idea de país a partir del sentiment nacional, i en el segon s’hi insistiria més en aspectes ideològics i polítics.
Possiblement, la lluita diària dels polítics professionals per atendre a les qüestions més urgents fa difícil la reflexió dins els partits i s’actua en la praxi diària seguint uns esquemes traçats ja fa temps. Però la dinàmica de l’acció política imposa, com a mínim, que al darrere les accions mampreses en eixe dia a dia estiguen suportades per uns valors certs i ferms.
El que es veu des de fa un cert temps és que Compromís viu immers en dos conceptes distints per a enfrontar-se a les estratègies que campen en l’escenari polític. De fet, es veu que unes vegades es tira cap a un costat i altres cap a un de diferent, sinó fins i tot contrari.
Quin és millor és una qüestió que no resoldrem ací. Només faltaria…! Ja s’ho faran els que naveguen en eixes llars. I, com que els convé, ja ho aclariran. En tot cas, però, per poder anar amb la ment clara i les idees ben afirmades a la batalla, cal que Compromís tinga clar cap a quina banda tirar: si cap a la defensa de la nació i posar-ho per damunt de tot, o oposant aquesta a una acció subordinada al si d’una ideologia concreta.
Els temps passen ràpidament. I els caps del partit hauran de tindre clar amb quina idea apareixen en el discurs electoral. Els jesuïtes, que han navegat en totes les mars amb considerable benefici, van utilitzar una màxima que podria ser una referència i una mena de síntesi si es pot fer. Si es vol guanyar. I que diu: suaviter in forma, fortiter in re. Bones paraules, però sense abandonar una idea clau. Hi ha gent que ho fa, això. Vinga, doncs…, arreplega que vol ploure!
