El ressorgiment de l’extrema dreta ha estat propiciada indirectament pels partits de l’statu quo i la resta de partits.
Aquesta és la conclusió d’una investigació elaborada a Alemanya. Basada en una anàlisi de text automatitzat de 520.408 articles de sis diaris alemanys al llarg de més de dues dècades.
La percepció pública no canvia d’un dia per l’altre. El canvi sobre temàtiques és molt gradual. El cas més clar és la immigració. Si cada setmana es parla d’ella en termes negatius, no sols l’està difonent els partits d’extrema dreta, sinó també els altres com els socialdemòcrates, l’esquerra o els verds. Aleshores, aquesta narrativa viatja més enllà i influeix subtilment en l’opinió general.
“Això es veu molt en els mitjans de comunicació alemanys i britànics”, va afirmar un investigador de sociologia política. “L’extrema dreta diu alguna cosa i tothom comença a parlar-ne durant una setmana. I tothom està sorprés per això, però està fent titulars. Fins i tot si ho estàs contrarestant, ho estàs repetint”.
La ultradreta ha utilitzat hàbilment la Finestra d’Overton. Han anat introduint temes que inicialment no estaven en l’opinió pública. I amb molta paciència, han anat calant en la població.
En 2021 vaig organitzar el taller Les noves estratègies de l’extrema dreta: com detectar-les i com combatre-les que va impartir Miquel Ramos, dirigida a regidors i activistes. En la primera part de la formació, ell que és un estudiós de la ultradreta, va descriure com l’extrema dreta s’ha organitzat des de fa dècades. De manera que l’eclosió actual, no és accidental. És el fruit de molts anys de preparació.
Es pot parar l’expansió de la ultradreta? Sí, absolutament. Ara bé, com he insistit reiteradament, per aconseguir això cal un canvi d’actitud en profunditat en les esquerres i en la socialdemocràcia valenciana i espanyola. Vols algunes pautes de com fer-ho? Ací tens un exemple de com fer-ho, i un altre i un altre.
L’exemple més clar i actual que és possible és el de Zhoran Mamdani, futur alcalde de Nova York, que ha guanyat aclaparadorament a l’establishment. Però hi ha altres, com Zack Polanski, nou líder dels verds britànics. Ells parteixen d’una base molt diferent en temes de comunicació, organització i imatge.
Fa poc he començat a treballar amb un regidor ecosocialista. Em va demanar que l’ajudés en les rèpliques a les intervencions del regidor de Vox. El meu client pensava: «No entres en les provocacions de Vox». Endevines què passava? Doncs que entrava en les provocacions i acabava fatal, menjant-se el coco, fustigant-se, etc. per acabar fent, allò que no volia fer. Un exemple de No penses en un elefant intern. Per als que es pensen que això és una quimera i no té efectes nefastos en la política!!! És ben real.
El vaig ajudar perquè portés les coses al seu terreny, i va entrar psicològicament, no intel·lectualment. I es va notar que ell es feia més gran, treia pit i se sentia més erecte.
Quines són les conseqüències positives? Ara, ell decideix si entrar o no en el missatge del fatxa, quan contestar, quan fer silenci, quan contestar des de la seua agenda, de manera que ara ell controla la situació.
El resultat és que el regidor està dominant les circumstàncies, evita maldecaps fustigant-se, millora en benestar, en satisfacció de la seua tasca política, aconseguint els seus objectius.
I aquesta nova actitud de partir sòlidament dels propis valors, cuidant l’organització, la comunicació i la imatge es pot estendre per frenar les dretes. T’imagines que això es fera massivament?
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
