D’això tracta el meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política. Avui he iniciat un finançament col·lectiu per publicar el llibre i ja es pot participar amb recompenses.
En el llibre hi ha cinc grans seccions que són claus per estendre consistentment els valors de les esquerres i verds. I incrementar amb solidesa els resultats electorals dels partits al marge del bipartidisme. Un resum:
1. Com aconseguir votants
Actualment hi ha molts coneixements, metodologies, pràctiques per incrementar els votants. La realitat és que en la majoria de municipis que s’estan aplicant, s’estan aconseguint èxits. Si funcionen tan bé, per què no s’apliquen?
Hi ha diverses raons. Una és que són metodologies poc conegudes. Una altra raó és pel voluntarisme que campa en les esquerres. I una altra és posar massa èmfasi en la ideologia, de manera que aquests mètodes li semblen accessoris.
Fa poc li recomanava a un client meu que el seu col·lectiu fes un díptic cada quadrimestre amb les denúncies, propostes, etc., que fa el seu grup municipal. I em deia agraït que és una bona iniciativa per a donar-se a conéixer entre la gent del poble. Conec a pocs col·lectius que ho facen. Si és una cosa simple per guanyar visibilitat i votants, per què no es fa més? És especialment interessant perquè permet parlar amb les veïnes i veïns i crear una xarxa social amb el veïnat.
Si una cosa tan simple ho fan poques assemblees locals, imaginat per què no es fan coses més complexes que a penes costen diners…
Si no et visibilitzes, no existeixes Si no dialogues amb el teu veïnat, no et coneixen. Si no l’escoltes, no saps què li preocupa. Conclusió: si no et coneixen i no coneixes el teu veïnat, no et voten.
2. Comunicació política
Parafrasejant Chomsky, si el bipartidisme ens «ven la moto», per què no aprenem a «vendre la bici»?
Una de les raons és que per a molts militants de les esquerres, la «dada mata relat» i es pensen que per a tothom funciona així. Evidentment, la comunicació ha d’estar basada en informes rigorosos. Alguns militants i càrrecs comencen a entendre que, a més de dades minucioses, cal traduir-ho en relats, en formes comunicatives que arriben a un públic molt més ampli.
De vegades les recerques empíriques de ciències socials, aporten plantejaments contraintuïtius, però eficaços. Per exemple, si tu aprecies alguna cosa que ha fet el teu adversari polític i ho fas sincerament i després critiques altres aspectes, les recerques indiquen que el candidat guanya fiabilitat del públic i en intenció de vot.
Es pot reconéixer que la decisió del president Camps de construir l’hospital de la Fe de València amb habitacions individuals (en lloc de fer-les compartides) per als malalts, va ser una bona idea per la comoditat i intimitat de què gaudeixen els pacients. I després, ja podem criticar que a Alberto de Rosa, gerent de Ribera Salud perquè se li haja tancat mitja planta exclusivament en un hospital d’ús públic.
I hi ha més investigacions de psicologia social i lingüística que ajuden a tenir molt més impacte en allò públic.
3. Comunicació de la transició ecològica
El cas més palés de canvi climàtic. La tendència és informar amb dades: increment de PPM de CO₂, desgel de les glaceres, increment de la temperatura global d’1,5º, etc. Tot això, desgraciadament, no és significant per al gran públic.
Un exemple d’una investigació que es va fer. A un grup de persones se li va dir que si no actuava ara, hi havia un 80% de probabilitats que el canvi climàtic empitjorés i fos catastròfic. A un altre grup se li va dir que si ara actuaven, hi havia un 20% de probabilitats de frenar el calfament del planeta i poder conservar el clima. Saps quina opció va facilitar que l’audiència s’impliqués més en conductes apropiades?
Matemàticament estem parlant de quantitats complementàries i, objectivament, no hauria d’haver-hi canvis en la reacció conductual. Però el significat que li donaren les persones de cada grup foren molt diferents. Quan se li deia que hi havia el 80% de probabilitats que el canvi climàtic avancés, la gent es desconnectava i no feia res positiu. Quan se li deia que hi havia la probabilitat de fer alguna cosa positiva, encara que fos el 20%, la gent era més propensa a actuar i implicar-se en conductes específiques per mantenir el clima, com fer-se soci d’una cooperativa d’electricitat neta.
4. Política i subjectivitat
Una de les grans dificultats dels moviments d’esquerres i verds és la tendència al racionalisme, a la informació objectiva. No és que estiga malament. És que és un enfocament incomplet. L’ésser humà també és subjectiu: funciona per valors, les emocions formen part de la seua naturalesa, es mou per motivacions diverses, més enllà del que els ideòlegs diuen. Per això cal aprendre ciències socials: psicologia social, modelatge conductual, etc.
Això ens permetrà entendre que cal desfer-se de certes actituds contraproduents que encara són habituals, com els efectes adversos de la superioritat moral de l’esquerra.
També permetrà entendre el fenomen Dunning-Kruger, on s’ha trobat que hi ha persones molt preparades, però amb la sensació que s’infravaloren i poden aportar poc (efecte de l’impostor) i persones que no estan especialment capacitades, però es creuen amb capacitats suficients, les que van de sobrades. I no necessiten cap millora.
I molt important, entendre que amb ajuda professional aquests fenòmens psicològics es poden superar i aconseguir potenciar les habilitats estratègiques per aconseguir l’èxit polític.
5. Entrenar habilitats i actituds
La majoria dels meus clients, individuals i de formació de grups, tenen estudis universitaris. Entre ells universitaris en ciències polítiques i de l’administració. Reconeixen que saber com funciona l’administració municipal és molt útil. Ara bé, també són conscients que això no aporta habilitats de negociació amb els secretaris o interventors municipals. O que en la carrera no ensenyen a prioritzar objectius polítics en el govern municipal. O a gestionar-se amb el dia a dia: urgències, reunions, desconnectar quan s’arriba a casa, etc.
En aquest sentit, la política té més relació amb com muntar un negoci d’hostaleria que amb una classe magistral.
En els pròxims articles desenvoluparé cada una de les seccions, perquè t’adones del tipus de coneixement pràctic i funcional que aporta el llibre. Si vols participar en el microfinançament, ja ho pots fer ara. Si coneixes algú que li puga ser útil un llibre amb aquest plantejament, passa-li aquest article.
Ja saps, si vols ferramentes per arribar a la primera divisió de la política municipal, ara és el moment de conéixer-les.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
