En un llibret sobre temes de colonialisme, l’africà Wa Thiong’o parla, entre altres temes, sobre el paper que les classes mitjanes van executar dins el procés de colonització africana que les potències europees aplicaren sobre eixe continent.
Més enllà de constatar que aquestes condicions es donaren per efecte del gran poder que els estats europeus tenien sobre unes societats agrícoles diverses, on ell posa la clau és sobre el paper que les classes mitjanes dins les diferents noves estructures, convertits ja en estats generalment poc homogenis, van dur a terme.
No cal tirar massa enrere en la història africana ni encarar-se amb llibres clarificadors com el conegut de Franz Fanon Els comdenants de la terra o el menys conegut però molt important perquè insinua moltes de les bases del malestar africà general L’Afrique noire est mal partie, de Pierre Dumont.
A la fi, en el gruix de tanta desgràcia causada pel colonialisme, cal situar les mencionades classes mitjanes que no van saber defensar el que millor li hauria convingut a l’Àfrica. I als diferents pobles, tan diversos, que formen el seu entramat social i cultural.
I el que ens diu Wa Thiong’o és que les dominants classes mitjanes afavoriren des del tràfic d’esclaus fins a la col·laboració entre el poder de la colònia i els colonitzats, traint els interessos de la majoria i creant unes classes mitjanes imitadores que fugen de les seues arrels per adoptar les dels colonitzadors. I que aquest moviment de renúncia acaba convertint-se en el seu fil conductor per a la dominació total. Furtant-los la seua cultura, entesa com a forma de vida social, i reduint-la a un folklore insuls i mai reivindicatiu, i imposant els nous valors com únic model de vida. I com l’únic possible i capaç de donar resposta a les necessitats de la major part de la societat.
L’antropologia comparativa ens pot donar molts exemples sobre les diferències que marquen una societat i una altra. Però no cal donar cap pas més enllà per a fer la comprovació que aquest esquema, sense indagar-hi més, és el de Castella, i permeteu-me la simplificació, per a posar sota el nom tota aquella trama de valors i recursos que té a la seua disposició per fer que les classes mitjanes valencianes siguen submises. Si aquestes són encara avui un subjecte tal com l’hem entès fins ara, i pot ser vàlid per a una interpretació pertinent de l’estat de la societat valenciana del 2026. Aquest és, però, un nou punt per a parlar-ne.
