En l’anterior article vaig fer una visió general del llibre que es publicarà en unes setmanes Deixar de ser el germà xicotet de la política, del qual s’ha iniciat un micromecenatge.
En aquest article desenvoluparé un aspecte fonamental de la política: com aconseguir votants en les eleccions municipals.
Idees/actituds estèrils o destarotades
Programa electoral. Tenir un programa electoral ben fet, tot i que és important elaborar-lo, per si mateix no fa guanyar votants per molt beneficiós que siga per a la població. Si no connecta amb les inquietuds de la població (no amb les del partit polític), si no se sap comunicar, etc., serveix de poc de cara a l’electorat.
Atacs. Si estàs en l’oposició estar a la contra sistemàticament al govern, sovint, tampoc aconsegueix votants. Ja en el seu llibre No pienses en un elefante, George Lakoff ja alertava que eixa manera de fer política no sol funcionar. Necessites, a més, ser propositiu i que les propostes connecten amb les inquietuds de certes capes de la ciutadania.
Zona de confort estreta. Una de les formes més eficaces d’aconseguir votants és fer visites porta a porta. Si és tan eficaç, per què no es fa? Vergonya, inseguretats, etc., dels militants i candidats. S’està més còmode en el cau de la seu… Que fan els partits del bipartidisme? Doncs aprofiten l’ocasió i guanyen votants en donar la cara. Solució? Ampliar la zona de confort i una estratègia definida de com fer el porta a porta, pas a pas.
Internet. Les xarxes no afavoreixen que et voten per si mateix. Hi ha gent que pensa que tenir molta presència en internet fa que et voten més. Si no et coneixen personalment, especialment en poblacions petites i mitjanes, no et voten. Excepte en partits com Vox, que té una estratègia comunicativa diferent.
Els tristos (i els enfadats) no guanyen eleccions. Uns estudis de psicologia política indiquen que hi ha dues característiques del candidat que el fan més votable: l’energia que transmet i l’afabilitat. Aamb axò si ho comparem amb Pablo Iglesias, tot el dia enfadat, podem entendre el seu declivi.
Quines pràctiques són útils per a guanyar votants?
Joseph Napolitan, un dels iniciadors de la consultoria política amb èxits notables afirmà: «L’estratègia és el factor individual més important en una campanya electoral. […] Una estratègia correcta pot sobreviure a una campanya mediocre, però fins a una campanya brillant pot fracassar si l’estratègia és equivocada».
De manera que la impulsivitat, les improvisacions, les ocurrències haurien de quedar fora.
Què és el que sí que funciona? Fer estudis de votants barri per barri, estudiar les debilitats, fortaleses, amenaces, oportunitats del propi partit i de l’adversari, identificar fins a tres temes fonamentals que connecten amb la ciutadania, i un llarguíssim etcètera.
Quan faig contactes per oferir la meua ajuda professional em trobe amb gent que em diu: «Tranquil, nosaltres sempre trobem candidats amb pocs mesos d’antelació i fem la campanya». Jo em quede de pasta de moniato perquè els consultors eficaços i els partits amb una estratègia sòlida necessiten un any d’antelació mínim per començar. I per anar bé dos anys per preparar el candidat, planificar, aconseguir diners, etc.
El que expose ací són aspectes senzills, que en el llibre desenvolupe amb més detalls i done fonts bibliogràfiques on trobar més informació.
Visibilitzar-se. Si no et coneixen, no et poden votar. Per això és molt important fer-te present entre el veïnat: esports, activitats culturals, actes institucionals, etc. I sobretot, parlar amb la gent, escoltar les seues inquietuds, ajudar-les en els seus problemes, etc.
Això connecta amb el concepte de «campanya permanent». És útil transmetre a la població durant tota la legislatura el que s’aconsegueix. És mala idea fer-ho només els mesos d’eleccions.
Si, a més dels regidors del grup municipal, els militants estan actius, podran relacionar-se amb el veïnat i els possibles votants veuran que són gent que es preocupen pels seus neguits.
Les xarxes socials. Jo anomene així les relacions que teixim amb les veïnes i veïns. En les poblacions menudes i mitjanes això és una clau molt important. Molta ciutadania vota per la confiança que li transmet el candidat. Tinc un client de Compromís que és alcalde que després de les municipals de 2023 es trobà a una àvia pel carrer i li digué: «Jo t’he votat a tu perquè em caus simpàtic. I en les nacionals he votat a Vox». Les persones d’esquerres que estan molt polititzades no entenen com es produeix aquest fenomen de votar partits diametralment oposats.
Com utilitzar internet. Com millor funciona internet és mostrar les coses que fa els candidats en el carrer. Per exemple, si has fet una obra d’accessibilitat per a carrets de xiquets, cadires de rodes, posa la foto d’abans amb el problema i la foto d’haver-ho solucionat. I si pots fer que una persona isca en la foto utilitzant la rampa, millor encara.
Si estàs en oposició i critiques el mal estat d’un carril bici, posa una foto i explica com solucionaries l’assumpte. I si pots fer una simulació en imatge de com quedaria, millor.
Demanar el vot. Pot semblar una obvietat, si vols que algú et vote ho has de demanar personalment. Ara bé, quan li dic als meus clients que ho facen, la tendència és a arronsar-se i no fer-ho. Una investigació de psicologia social, mostra que si el dia abans de les eleccions es fa la pregunta a electors: «Aniràs a votar?», sense dir a qui votar, el que s’assolia era un increment del 25% les persones que inicialment no anaven a votar, acabaren votant. Ho feien, no per responsabilitat política sinó per sanció social; per a la majoria de les societats el correcte és anar a votar. I si a la persona que li demanes el vot té simpatia per la teua opció electoral, segurament guanyaràs el seu vot. Cal tenir present que en alguns llocs es guanyen o perden eleccions per pocs vots…
Hi ha molts més temes que tracte en el llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política. Una guia pràctica per estar en primera divisió de la política municipal. Li dedique una secció sencera a com aconseguir votants. Si vols aconseguir el llibre, participa en el micromecenatge. Segurament en el mes de març ja eixirà d’impremta i el podràs tenir en les teues mans i llegir-lo.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
