Em dedique a la investigació agrària des de fa molt de temps i la difusió del que investiguem és una de les coses més importants en el nostre treball. El procés comença amb la publicació dels resultats de la nostra investigació en revistes indexades, on tots els treballs els revisen experts en el tema d’estudi. Després, estos es difonen en reunions nacionals i internacionals on es debaten els resultats de les investigacions. En este punt ja es comencen a traduir les conclusions científiques del debat a un llenguatge més simple i més fàcil d’entendre a la societat. Com en tota traducció, a vegades, hi ha errors i sovint el que arriba al ciutadà del carrer és un missatge massa simplificat o sensacionalista.
Per a evitar eixes males traduccions o interpretacions, cada volta hi ha més científics que s’encarreguen de difondre els seus propis resultats a un públic més general. Es publica informació en xarxes socials, pàgines web, es participa en fires de la ciència, es col·labora amb centres educatius i s’escriuen llibres. De fet, les convocatòries dels projectes que ens financen la nostra investigació ens obliguen a explicar com serà la disseminació de la nostra recerca. Però, tot i això, el principal problema és que esta difusió poques voltes arriba al públic general i si arriba és perquè s’han destinat moltíssimes hores en la divulgació, unes hores que els científics poques voltes tenim.
En este context de manca de temps apareixen persones que es dediquen a les tasques de difusió i divulgació de la ciència. Transfereixen el coneixement obtingut per un científic a una empresa o al públic general. Normalment, tant les universitats com els centres d’investigació tenen oficines especialitzades en esta tasca de transferència. Però en certs temes, amb molt d’interés social, com poden ser la salut o el medi ambient, apareixen activistes o periodistes que s’endinsen en esta tasca comunicativa. Són, de vegades, persones amb molt d’ego que utilitzen la ciència per a fer activisme i la política com altaveu. Tres coses que haurien d’estar separades acaben juntes amb el perill de tirar per terra tot el treball dels científics i alimentant el negacionisme científic com a resposta política i no científica a la seua divulgació. Ho hem vist amb la tragèdia de la DANA a l’Horta Sud i la Ribera del Xúquer. Molts activistes i periodistes han relacionat els fets amb el canvi climàtic i el negacionisme climàtic. I això crec que no li fa molt bé al treball dels investigadors que estudien el canvi climàtic i a la seua lluita.
Al País Valencià tenim un autoanomenat «pesat climàtic», Andreu Escrivà, que des de fa anys ens alerta del perill del canvi climàtic i de les dificultats de comunicar a la societat eixe perill. Quan va arribar el Botànic el van posar al comité d’experts del canvi climàtic de la Generalitat Valenciana, però ho va deixar un any després perquè no es va fer cap actuació. Amb la DANA des del minut u va denunciar la mala gestió de Mazón i no va caure en el populisme de l’ús de la lluita del canvi climàtic i el seu negacionisme per a atacar Mazón. Per altra banda, tenim el periodista, activista i divulgador científic sobre el canvi climàtic, l’alcoià que mai parla valencià, Juan Bordera, que no ha parat de denunciar el negacionisme del govern de la Generalitat relacionant la tragèdia en tot moment amb el canvi climàtic. Podeu comparar com comuniquen les dos persones: una des de la ciència i l’altra des de l’activisme polític. Tots dos volen frenar el canvi climàtic, però Escrivà està més interessat que la gent ho entenga i actue, i Bordera està més interessat en la seua visibilitat personal i en la venda del seu producte: l’activisme contra el canvi climàtic. Que Compromís haja confiat totalment en Bordera i haja deixat marxar a Escrivà ens mostra les conseqüències d’abocar-se a la política d’aparentar.
Els valencians hem patit una catàstrofe que no és nova per a nosaltres ni a la nostra vida ni a la nostra història. És una catàstrofe que podia haver passat també amb el Botànic, de fet la DANA al Baix Segura de 2019 va ser amb el Botànic. El canvi climàtic està modificant la seua intensitat i freqüència en el temps, però no ha creat un nou problema. Focalitzar tots els esforços comunicatius en el negacionisme del canvi climàtic de PP-Vox i en la no actuació en la lluita contra el canvi climàtic és un error greu. El canvi climàtic i els seus efectes no desapareixeran amb l’eixida de la dreta de la Generalitat i la implementació de polítiques ecologistes a curt termini. La lluita és global, mitigar els efectes un procés ambiciós amb resultats no visibles a curt termini i educar en la lluita un procés constant. Si hi ha negacionisme polític al canvi climàtic és com a sistema d’autodefensa del capitalisme. Comunicar d’una forma eficient és fonamental, Andreu Escrivà és l’únic que ho està fent, assenyala amb el dit el capitalisme d’amiguets de la dreta i la gestió de Mazón, però és cancel·lat pel partit del postureig que busca en Bordera el postureig madrileny que és qui marca la presència o absència en els mitjans de nacionalmadrilenys.
Ciència, activisme i política són necessaris, però no poden conviure en un mateix espai i en una mateixa persona. L’activisme pot alertar la població i els polítics dels descobriments científics, però la política ha de posar les solucions i explicar-les. No pot ser que Andreu Escrivà se n’isca d’un comité d’experts perquè el Botànic no feia res, mentre deien en xarxes i a les corts que ells sempre contra el canvi climàtic. Un polític no es pot dedicar a fer activisme sense transformar, el polític ha de convertir en realitat el que l’activisme pressiona des del carrer.
Per a la nostra desgràcia ens hem acostumat a vore polítics que diuen estar a favor de la llengua i de la lluita contra el canvi climàtic des del faristol i les seues xarxes, però que després renuncien a transformar la societat per a aplicar el que des de l’activisme es demana. Això desmobilitza els militants activistes que són els qui voten. I com a entomòleg, conclouré que deixem d’alimentar paràsits amb pinta de retorets compartint sermons de transformació que mai aplicaran. Deixeu pas a qui no tinga por de transformar, no necessitem comprar més llibres de com es pot canviar el món, el que necessitem és canviar-lo.
