He llegit aquests dies que l’Ajuntament de València va retirar de la circulació el llibret de la falla municipal perquè l’article del meu bon amic Joan Castelló incloïa una definició prou exacta del genocidi que està cometent l’estat d’Israel a Gaza. Sembla que van trobar intolerable que diguera que Israel està botant-se les convencions internacionals, que ha destruït escoles i hospitals amb persones refugiades al seu interior i ha impedit l’arribada d’ajuda humanitària. Que a algú puguen incomodar-li frases com aquestes palesa de manera clara de quin costat de la història està. Espere que algun dia la vergonya caiga sobre ell o sobre ella. També està clar de quin costat està Joan Castelló. Com a bon periodista, que ho és, del costat de la veritat.
Se suma això a la retirada del conte «La serp roja», escrit per a la falla infantil, que denunciava encara en falles l’escriptora i companya a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, Puri Mascarell. Sembla que el seu to reivindicatiu no quadrava amb la idea que tenen els artistes de la falla municipal del que és una falla, bàsicament «coses boniques», i que parlar metafòricament del carril bici i dels seus enemics deixava massa al·ludits pel camí.
Cal recordar que aquesta falla encara va ser escollida en temps de l’anterior equip de govern. I més coses caldria recordar. Per exemple, que en temps de Rita Barberá aquests artistes ja havien plantat nou vegades consecutives la falla municipal i que, davant el temor que el canvi de govern interrompera la ratxa, van llançar una campanya en xarxes socials per posar pressió: «#Aporla10». En aquells temps un amic meu molt faller i molt enginyós començà a anomenar-los els germans Aporla. Aviat es va descobrir que en realitat no tenien molt a témer i, de fet, en temps de Compromís a l’Ajuntament superaren tranquil·lament eixa xifra redona que semblava ser el seu objectiu. Ara, és clar, una vegada tancat el cicle, de nou es reubiquen. Ja no fan falta campanyes en xarxes. Amb escapçar contes ja els va bé. Els germans Aporla continuaran trencant els seus propis rècords any rere any. I a caure dret governe qui governe. De vegades pense que és a eixe tipus de gent a qui millor li va anar amb el consistori anterior. El mateix en bona mesura a qui li anirà prou bé en aquest. Viure per a veure.
Un dia dedicaré una columna monogràfica al que sembla ser el magre balanç de la política de Compromís al capdavant de la regidoria de falles. Que gestionaven millor és evident, veient per exemple el desgavell de l’ofrena d’enguany, però també en aquest tema cal preguntar-se si això era tot el que calia esperar. La turistificació de la festa ha continuat, si no s’ha intensificat, i les xurreries, mercadets, parades de mojitos sospitosos i discomòbils silvestres per a transeünts van continuar proliferant, i això els posa difícil la crítica de la gestió actual.
Però no es tracta només d’eixos temes, sent importants com són. Té a veure també amb l’estructura de la festa, amb el paper en ella de l’Ajuntament. Faré ara només un apunt: cal realment que l’Ajuntament plante una falla? Encara més: la Junta Central Fallera va nàixer el 1939 en el procés de refundació franquista de la festa després de la Guerra Civil. Venia a substituir el Comité Central Faller, que era un òrgan de coordinació nascut de les comissions falleres. La Junta Central Fallera era vertical, tenia l’alcalde com a president nat, que habitualment delegava en un regidor. I no sé per què estic emprant temps verbals del passat, perquè això mateix és el que passa hui. I és curiós, però abans de tocar poder tinc la sensació que tot el món a Compromís tenia clar que eixa estructura no era guai.
És clar, si arribes al poder, tens eixa estructura al teu servei, estàs tu al cim. I pots escollir que et facen falles progres (encara que siguen els mateixos artistes que feien falles gens progres amb anterioritat), i lluir en el lloc de màxima visibilitat paternalista que et reserva i canviar dos o tres cosetes, no siga cosa que se t’avalote el galliner, perquè a més va i creus que gent que no t’ha votat en la vida, en veure com de seriosament et prens l’estructura i els seus rituals, d’ara endavant et votarà massivament i entusiasmada. Però, clar, si deixes les estructures intactes, les mateixes estructures que havies vingut a canviar, les mateixes estructures creades el 1939 per subordinar la festa popular al poder municipal, doncs el que passa és que un dia perds i ací no ha passat res, i l’alcaldessa presidenta nata de Junta desfila en l’ofrena, i els artistes que has escollit tu escapcen contes de la falleta, i el llibret no sé on s’ha clavat que no el trobem i ja veuràs l’any que ve el que planten i vinguen altres 75 anys de pau.
I estic parlant de falles, però, no sé, potser s’hi pot trobar ací un patró.
