Gent de Compromís,
Aquest dimarts vam viure com es mediatitzava (una vegada més) una forta discrepància entre dues de les tres potes que formen l’actual Compromís. No parlaré ni m’endinsaré en els fets succeïts, però. El que volguera d’alguna forma fer arribar a eixes cúpules dels partits que componen Compromís és que la coalició ja té una identitat massa gran per a jugar amb deixar-la caure.
I ho dic amb coneixement de causa perquè a mi (com a molts ens passa), quan vaig fer per endinsar-se en el seu col·lectiu local de Compromís, em van haver d’explicar tot allò del Bloc, d’Iniciativa o dels Verds. I el que pensen molts quan ens expliquen «tot eixe rotllo» és: «Bé, jo sé que vull ser de Compromís».
Malauradament, el concepte de «Gent de Compromís» va ser descuidat i oblidat. Per què? Per qui? No ho sé. Sols sé que, cada vegada que discussions com les d’ahir ixen als diaris, més gent es desanima davant d’aquest projecte que, tot i els últims resultats electorals, té una base molt més ampla que quan vam començar a recórrer el camí units, fa més de deu anys.
350.000 persones ens votaren el 28 de maig. 350.000 persones que van elegir el logo i el nom que coneixen. La careta que somriu i «Compromís». Són pocs els que es preocupen per Més, Iniciativa i Verds. Són molts els qui volen que ens convertim en la casa comuna esquerrana i valencianista. Hi tenim exemples arreu l’estat espanyol, de partits que estan fent les coses bé.
Crec que la solució passa per la federació i per escoltar més la militància. No vam poder decidir sobre l’acord de Sumar, però potser podríem validar una eventual investidura, o amb qui anar a les europees del 2024. Escoltar eixes 4.000 veus per veure si representem més de 350.000 vots.
No sé què espereu, cúpules. Però potser acabem fent tots tard. I ho pagarà el País Valencià.
