Com a barceloní, quan vaig arribar a Valéncia el 1964, jo deia València. La gent d’ací deia Valéncia, com Dénia. Però, per alguna raó, els que escrivien en valencià posaven València, com jo havia escoltat en el carrer dels Agullers on vaig nàixer. A Catalunya sempre hem agraït a les persones vingudes de fora que s’integraren, que estimaren la llengua i que la parlaren. És el que vaig fer en instal·lar-me com estudiant en el col·legi major Pio XII del carrer d’Alboraia, al costat del camp del Vallejo del Llevant UE. Vaig afanyar-me per canviar la meua parla oriental per l’occidental i des de llavors l’he conreat com agraïment al País que em va acollir, del que em vaig enamorar i ho he fet amb orgull a tot arreu. Quan tornava al carrer dels Agullers em deien, mirant-me amb desconfiança, que ja no parlava català; i el primer que m’ho deia era mon pare. Els veïns em veien com un estrany, doncs ja no era un català com ells. El seu menyspreu cap als valencians no era nou, ja ho havia tastat abans i no vull entrar en detalls miserables. Van aconseguir cada vegada més que exercira de valencià fins al punt que ja he deixat dit que quan em muira vull que se’m recorde com «… un barceloní que va esdevindre valencià».
Però malgrat el compte que he tingut per occidentalitzar la parla i escriure-la correctament, sempre he anat aprenent quelcom sobre la marxa i he anat incorporant vocabulari i expressions. Quan en el 2007 vaig anar al notari per escripturar el partit República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu, ho vaig fer a la manera oriental i es va escripturar com República Valenciana / Partit Valencianista Europeu. Fins que en l’estiu del 2015 en una assemblea de RV/PVE a Canet d’En Berenguer, el sindicalista, llavors en la Intersindical, Ximo Cunyà de Museros ens va fer vore que els valencians deien valencianiste, que el terme estava acceptat i que no trencava la unitat de la llengua. D’esta manera va proposar a l’Assemblea que es canviés legalment. Preocupat per fer les coses correctament vaig dir que ho faríem prèvia consulta a l’acadèmic de l’AVL, Abelard Saragossà. I així ho vaig fer. A continuació el prec i la resposta (en imatge JPG per no disposar-la d’altra manera) que va donar lloc a la decisió favorable al canvi:
From: Baeta RV-PVE
Sent: Monday, August 03, 2015 7:17 PM
To: Abelard Saragossa
Subject: Consulta…
Hola Abelard…
Hui hem realitzat una assemblea de RV/PVE a Canet d’En Berenguer.
Un afiliat de Museros, que es podria dir que pertany al sector ‘catalanista’ (és responsable sindical en la ‘Intersindical’) però molt ‘valencianot’, ha proposat oficialment a l’assemblea de RV/PVE (ja ho havia fet anteriorment de forma oficiosa) que canviem el nom del partit que actualment en el registre apareix com República Valenciana/Partit Valencianista Europeu per aquest: República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu.
En dir, el que ho proposava, que l’acabament ‘e’, l’AVL ho accepta i criticar l’espanyolització dels catalans per no utilitzar-lo, TOTS han dit que endavant. He dit que ho consultaria amb Abelard Saragossà. En sentir el teu nom un altre, un ferroviari autodidacta, ha elogiat la teua obra, ja que l’havia passat llibres teus.
Voldria saber el teu parer i si estàs d’acord, fer-me el raonament filològic justificatiu.
Salutacions.
Víctor
La contestació d’Abelard Saragossà va ser: http://www.blog.annanoticies.com/wp-content/uploads/raonament.jpg
Fet tot este preàmbul històric i pedagògic, passe a comentar on rau el motiu d’esta carta.
Hi ha un corrector, o tal vegada és el follet que hi ha en totes les impremtes, que cada vegada que apareix el nom del partit afegeix a continuació del terme Valencianiste, l’adverbi ‘sic’, és a dir posa Valencianiste (sic). Espere i desitge que després de la informació rebuda deixe de posar (sic) darrere del terme valencianiste.
Atentament.
Víctor Baeta, un barceloní esdevingut valencià.
