Sr. Alcalde d’Alacant, Luis José Barcala,
M’adrece a vosté com a presidenta d’Escola Valenciana i també com a ciutadana bilingüe i respectuosa amb els drets lingüístics de tots els valencians, incloent-hi (per descomptat) el seu, Sr. Luis José Barcala. Segons han fet arribat diversos mitjans, pròximament es debatrà en el ple municipal una proposta de declaració institucional per incloure Alacant en la zona de predomini castellà. A primera vista, aquesta acció pot semblar inofensiva i fins i tot lògica, ja que, si fem una passejada per la ciutat, la llengua que sona amb més freqüència és el castellà (tot i que l’anglés va guanyant força). La primera sensació, com deia, és que Alacant és sobretot castellanoparlant i que, per aquest motiu tindria sentit situar la ciutat en la zona de predomini lingüístic castellà. Però tant vostè com jo sabem que la realitat és molt més complexa del que es pot inferir per les aparences. Tant vostè com jo sabem que actuar amb responsabilitat implica estudiar les conseqüències de les nostres decisions. Les conseqüències d’un possible canvi en la Llei d’Ús i Ensenyament per declarar Alacant com a zona de predomini castellà serien molt greus i nefastes en molts sentits. De tots els efectes que podria parlar: la negació de la història lingüística d’Alacant, el menyspreu envers les minories o l’atac al patrimoni lingüístic valencià, em centraré únicament en les conseqüències educatives i en els drets lingüístics de tots, incloent-hi el seu i el meu.
Com bé deu saber molt bé vosté, les zones de predomini lingüístic són determinants en la facilitació de l’aprenentatge del valencià. En les zones catalogades com a valencianoparlants tots els alumnes poden tindre contacte amb el valencià, encara que siga mínim (un mínim que oscil·la entre el 25% i el 32,5%). En les zones catalogades com a castellanoparlants, aquest mínim de contacte en valencià oscil·la entre el 0% i el 12%. S’imagina, Sr. Barcala, que els alumnes de les zones valencianoparlants pogueren elegir estudiar un 0% de castellà? Seria inaudit i incomprensible. Tan inaudit, incomprensible i irresponsable com que els representants polítics afirmaren que el castellà és una llengua imposada. De veritat voldria vostè donar als alacantins la possibilitat de no aprendre valencià o de tenir un contacte tan superficial amb una de les llengües dels alacantins? De veritat vosté vol seguir el joc enverinat d’acusacions absurdes com la imposició d’aprendre sabers que haurien de ser promoguts i valorats? Estic convençuda que un poder polític com el que ostenta vostè té la responsabilitat d’incentivar l’aprenentatge i la convivència. L’acceptació d’una proposta així suposaria un seriós obstacle per ambdues coses.
I ara parlem de drets. Una societat que pot elegir saber ben poc o no saber res d’una de les seues llengües oficials és una societat que no pot respectar el dret lingüístic i humà de persones com jo i com molts i moltes altres que elegeixen mantindre la seua llengua en la seua terra. Permeta’m que li demane un exercici d’empatia. Imagine’s que en un futur possible la major part dels habitants de Benidorm i també d’Alacant tenen l’anglés com a llengua preferent. Imagine’s que absolutament tots els habitants de Benidorm i també d’Alacant coneixen perfectament l’anglés, tant que el poden utilitzar indistintament amb el castellà o altres llengües familiars. L’anglés s’ha generalitzat tant que és hegemònica i inqüestionable com a llengua comuna en tots els espais de comunicació. Fins i tot a l’escola, on el castellà ha quedat reduït a un ridícul mínim que oscil·la entre el 25% del temps lectiu i el 32,5%. Imagine’s ara escoltar els representants polítics valencians escampar la idea que estan imposant el castellà. Imagine’s que en el ple de l’ajuntament d’Alacant un dia es proposa declarar la ciutat com a zona de predomini lingüístic anglés.
Imaginem un panorama així i pensem en les hipotètiques famílies castellanes que, tot i que tenen reconegut el dret a utilitzar el castellà, no el podran exercir ni quan van de compres, ni quan tenen un procediment legal o administratiu, ni quan s’adrecen a algú que els diu que no entén el castellà. A més a més, els fan sentir culpables d’utilitzar la seua llengua perquè… És que no saben anglés? És que no tenen educació? A més a més, per a què s’entesten a parlar una llengua que ha quedat quasi reduïda a l’espai familiar? Pensem també en les hipotètiques famílies angloparlants que voldrien que els seus fills aprengueren també el castellà, però no poden perquè la majoria de les altres famílies ha elegit aprendre en anglés. Reconec que és molt difícil plantejar una situació així perquè és inimaginable que els representants polítics hagueren arribat a ostentar tal mostra d’irresponsabilitat i menyspreu cap a una de les llengües de la seua terra. A mi i a molts valencians, tinguen el valencià com a llengua preferent o no, ens és fàcil d’imaginar-ho, per desgràcia. I ens resulta indignant, incomprensible i irresponsable. Declarar Alacant com una ciutat de predomini lingüístic castellà és una invitació a liquidar tot rastre de valencianitat a Alacant. És dificultar al màxim el seu aprenentatge i destruir una part essencial del patrimoni lingüístic de la ciutat.
Sr. Luis Barcala, li demane que no es deixe portar per les aparences. Li demane que com a alcalde de la ciutat no es deixe portar per missatges reduccionistes i d’odi i siga defensor de l’aprenentatge i dels drets lingüístics de tots els valencians. Li demane que, sent conscient de les greus conseqüències que això suposa, diga no a declarar Alacant com a zona de predomini lingüístic castellà. Alacant i els alacantins estem a favor de la diversitat lingüística, de la defensa del nostre patrimoni cultural i d’una societat justa i democràtica. No ens falle.
Atentament,
Rosanna Martínez Ferrándiz, presidenta d’Escola Valenciana.
