Carnestoltes, Quaresma i any bixest

El meu veí va una mica escamat. Resulta que enguany és any bixest, febrer tindrà un dia més, 29 dies, i això l’incomoda: la Quaresma serà més llarga, diu. No, home, no!, contesta l’altre veí, els retors ho tenen això ben comptat, la Quaresma són 40 dies, ni més, ni menys, comença el Dimecres de Cendra, 14 de febrer, i acaba el Dijous Sant, 28 de març; són dies d’oració, de dejú i abstinència, i de penitència; tot al contrari que les Carnestoltes i els Darrers Dies, abans del Dimecres de Cendra. Res no passa perquè sí, només perquè sí. Les tradicions reflecteixen allò que el col·lectiu, la societat, ha desenrotllat i fet al llarg d’anys i anys, de centúries i centúries. I «Per carnaval tot s’hi val». La diversió i la transgressió s’exalça, es ridiculitza la serietat de la vida, s’altera l’ordre i la rutina de la col·lectivitat. Potser, contesta el veí compungit, «Qui és carcamal, tot l’any fa carnaval», o «Per Carnestoltes, rialles; a Tots Sants, ploralles». Tanmateix, la iaia que ix de la botiga, en sentir-nos, ens amolla: mireu, «Carnestoltes: moltes voltes!», encara que «Amors de carnestoltes, amors de revoltes», exclamava la bona dona.

Et pot interessar

Un carnestoltes a Alacant contra Mazón

Els Darrers Dies acabaran, actualment, amb el Soterrament de la Sardina, el dia de Dimecres de Cendra, que és, ja sabem, l’inici de la Quaresma. Sardina, que és una deformació del nom real i originari, cerdina, canal del porc mort per als festejos en els dies de carnaval. Com és això? Recordem que este nom, en la festa del soterrament de la sardina, és d’origen de terra endins, del centre peninsular, on no hi havia peix fresc, per tant no hi abundava la sardina disponible, però sí el porc.

I per què ens enredren amb això d’un dia més al febrer?, continuava el veí compungit. En este cas, va ser el mestre, qui, jubilat ja, ens va tirar una maneta: «es va establir l’any bixest per tal que l’any cronològic s’adaptara a l’aparent òrbita solar d’una duració de 365 dies, 5 hores, 48 minuts, i 46 segons; per tant, eixe quasi ¼ de dia comporta que cada quatre anys s’afegisca un nou dia, que entre nosaltres és el 29 de febrer, però a Roma era el dia 6, que es repetia, anomenat BIS SEXTUM, i d’aquí el títol d’any BIXEST/BISIESTO/LEAP-YEAR» . Bé, bé, continuava el veí interpel·lant, però això no és així, ens volen fer creure que un burro vola?, aquí hi ha un desquadrament, falten minuts o segons. «Sí, sí!» , el mestre corroborava, «encara hi havia un desfasament d’uns segons cada dia. Això va fer que el Papa Gregori XIII, al s. XVI, tornara a les modificacions del calendari (que l’església ortodoxa no segueix), i, després de reformar i actualitzar el calendari, determinà que els anys acabats en 00 només serien bixestos si són divisibles per 400, com així ha sigut l’any 2000, però no ho serà el 2100, ni el 2200 ni 2300, i així quadrem els segons perduts del quasi ¼ de dia…» Amb tant de canvi, el calendari vol ser perfecte i no acaba mai de ser-ho, contestava el veí interpel·lant, i ja sé per què em diuen allò de «Marededeu, quin calendari que estàs fet!», és a dir, seré un desastre malaveriguat?…