Trobar un qualificatiu per al deshonorable president d’aquesta Comunitat de Veïns, en Carlos Mazón Guixot, és una tasca únicament assignable a un cos major o a un filòleg i no a un servidor com jo. Per tant, he de recórrer a la nostra Acadèmia Valenciana de la Llengua (l’AVL), o si de cas al diccionari de sinònims i antònims Teide, dels quals sovint em nodrisc per cercar paraules idònies amb què contar allò que vull dir. Trobe als llibres “cinisme” i considere que és un terme idoni per endossar-lo a l’ínclit, perquè és aplicable a algú impúdic, desvergonyit, descarat, fresc, insolent, procaç… i que, al contrari, té com a antònims sincer, recte i considerat.
Tot perquè en Carlos Mazón, a més d’haver-se convertit en un cínic irredempt, també és un escapista de calbot, sense aplegar a ser cap alumne d’aquell significat en el tema com fou Harry Houdine. La maleïda DANA i el remembrat Ventorro han estat territori de proves de l’ínclit per practicar les seues habilitats. D’El Ventorro, havent estat nombroses voltes inquirit sobre quines olives hi havia menjat, i de la DANA, on era en els moments més dramàtics pels seus efectes, que matava dones, homes, xiquets i xiquetes, arrossegant pertinences de tota classe. I no només això, sinó que en un moment donat, no fa molt de temps se’n va als EUA en un viatge absolutament improductiu, ja que les despeses foren la barbaritat de 50.000 euros, sense haver aconseguit res de res.
Un altre episodi protagonitzat pel gloriós d’un cinisme de llibre, fou arran de l’última reunió a Barcelona dels presidents de les autonomies, quan va acusar el president de la Generalirat de Catalunya, Salvador Illa, i el president basc, Imanol Pradales, d’imposar els auriculars a la reunió, atés que el sistema hi disposava de traducció simultània i es podia parlar qualsevol idioma propi de l’Estat. En la trobada, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, fent un numeret ja anunciat, es va absentar quan li va donar la reial gana, i Mazón va lamentar que, davant de les urgències de les autonomies, fos notícia si hi ha auricular o no, tot acusant-los de crear polèmica arran de la seua “imposició”.
L’ínclit assegurava: “Jo puc parlar valencià, però la millor manera d’entendre’ns és amb la llengua comuna”. No cal que comente la “barra” de “l’exhonorable”, afirmant una mentida com un cabàs, ja que no amolla cap paraula en l’idioma del País, com no estiga escrita en una “xulla”.
Passant a un altre assumpte, del qual el primer responsable dels atacs que tant ell com el seu partit, el PP, i Vox són els responsables, secundats per un ínclit encara pitjor com a braç executor de les malifetes a l’ensenyament de la llengua del País, com és un tal José Antonio Rovira Jover, un personatge bròfec i lamentable com han escrit molts amb proves. Un servidor comenta que si hi disposés d’uns cognoms com els d’ell, em despenyaria per un penya-segat ben alt, i per tal d’ evadir-me me’ls hagués canviat per altres per honorar ma mare i mon pare.
Tot perquè la Plataforma en Defensa d’Ensenyament Públic ha manifestat que “els atacs al valencià no tenen final”, ja que l’entitat, representada per Rubén Pacheco, ha denunciat “discriminació lingüística” en les llistes provisionals recents d’admissió de l’alumnat”, perquè manifesten que “aquelles famílies en elecció de la llengua al procés d’admissió d’alumnes (sense marcar ambdues llengües) han sigut excloses del procediment sense cap explicació ni informació”. Segons ha informat Sebastià Carratalà a Diari La Veu del País Valencià.
També remarca Carratalà que el mes passat, Acció Cultural del País Valencià, Famílies pel Valencià i pares i mares del Barri de Russafa de València, ja van formalitzar una demanda contra l’orde de la Conselleria d’Educació, atés que es deixa el valencià “en una situació lingüística en inferioritat en relació amb el castellà dins del sistema educatiu”, tot després de la consulta lingüística en la qual el valencià va aconseguir el 50,5% de suport.
Un altre cas que ha arribat a la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic és el de l’Escola Infantil de Godelleta (la Foia de Bunyol), on els que han triat valencià han sigut exclosos directament pel sistema dels antivalencians i estant absolutament admesos tots els que s’han decidit pel castellà, demostrant clarament una discriminació lingüística de llibre. Explica la Plataforma, i en el seu nom Rubén Pacheco, que “hi ha famílies pressionades per la importància de matricular els seus fills i filles tant sí com no en un centre i no quedar-se sense plaça deixant de costat la importància de l’elecció pel valencià.”
Abundant en aquest assumpte, la Plataforma denuncia “manca d’informació, però també de transparència, per part de l’administració”. “Calia haver marcat en la sol·licitud les dues llengües per obtindre plaça, però això en cap lloc s’ha explicat ni tampoc apareix en preguntes freqüents a la pàgina administrativa de la Conselleria d’Educació”.
Amigues i amics, La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, amb un sistema de reivindicació com cal, ben clar, concís i precís, s’enfronta a un president del País escapista i a un altre que a més de ser un altre escapista que se’n va anar a Alacant el dia de la DANA, anomenat José Antonio (com el de Falange) Rovira Jover, amb un rostre i fets que fan feredat, Déu ens lliure, i les nostres accions.
Vos deixe amb l’admirat Marc Granell i un poema extret del llibre “Mastaba”, paraula provinent de l’àrab significant “banc de pedra”, una estructura rectangular de murs inclinats, utilitzats a l’antic Egipte per enterrar dignataris. Lara Juan Mollà comenta el poemari a La Veu dels Llibres, la revista literària de Diari La Veu del País Valencià:
“Era tanta la llum, / tan gel el buit, / tan cabalós / era l’abisme / que el plor s’aturà / al cor de la gola / i l’espant emmudí / el crit i la ràbia.”
